‘Cartas marruecas’

Quan estudiava aquella cosa batxillera (que vol dir tafanera) que es deia BUP, cap al 1789, una de les lectures que entrava a l’examen de literatura era Cartas marruecas, de José Cadalso. Perdó, 1789 era l’any que es va publicar el llibre. Jo vaig fer BUP cap al 1978. Fa tant de temps de tot, que em confonc. 

L’autor hi feia una crítica de la decadència de l’estat espanyol del seu temps, no d’ara, disfressant-la de cartes escrites entre un jove marroquí, el seu vell mentor del Marroc i un erudit hispànic, que amagava el propi Cadalso. Que ja em diràs quin cognom més predestinat per a un escriptor que tocava temes polèmics! Cadalso no va morir al cadalso però no va veure publicat el llibre en vida. 

Aquest llibre m’ha vingut al cap perquè dos amics estaven interessats que els donés notícia del també polèmic Congrés Islàmic Nacional – no s’aclareix de quina nació –, que s’havia de fer el cap de setmana passat a Torredembarra, però que al final no ha tingut lloc. Per amenaces de l’extrema dreta, segons diuen els organitzadors. Quina mena d’amics són aquests que et demanen que et fiquis en un tema en què, diguis el que diguis, prendràs mal?

Però ja que m’ho han demanat, i tot i que el Congrés no s’ha celebrat, els contestaré com si fos una carta entre tres interlocutors ficticis, com a les Cartas Marruecas. Les Cartas Torrencas. Estimats Manel i Quim, perquè m’entengueu, imagineu-vos que el Congrés no fos islàmic sinó cat... vaja, se m’ha acabat el paper. Ja us escriuré més endavant.