Sant Simplici, municipi (1)

L’Ajuntament de Tarragona destinarà 20.000 euros a restaurar la torre medieval de Sant Simplici. Gran notícia! Millor dit, serà la Diputació qui ho pagarà. No seré perepunyetes: el cas és que es restauri. L’hi devem a l’esforç de l’arquitecta i corredora pel patrimoni Anna Saballs, que va culminar el repte de pujar 100 cops en un any dalt del turó per sensibilitzar-nos a tots plegats. Gràcies, Anna!

Sembla mentida que un dels paisatges més bells del Tarragonès, amb una panoràmica privilegiada, sigui encara poc conegut. La torre, segurament musulmana, va rebatejar-se amb el nom d’un sant popular del segle XIII. Però l’entorn no va ser poblat com va passar a Tamarit. Potser feia massa pujada. Fa uns anys se’m va acudir situar-hi un poble imaginari i escriure’n uns microcontes surrealistes i plens de ‘simplicitat’.

Un exemple: «La Simplícia Baladrera baixa a l’Hospital de Santa Tecla perquè se li ha trencat un dit del peu. A la sala d’espera engega el mòbil i es posa a veure a tot drap vídeos de riure. L’altra gent de la sala li demana que abaixi el volum però ella no vol. Aleshores, un fort vent li clava un calbot, com una bufetada amb la mà plana. No ha pogut ser ningú de la sala, són massa lluny de la Simplícia. 

La dona és a punt de bramar, però un dit del braç de Santa Tecla se li posa sobre els llavis i la fa callar». No descarto escriure més microcontes i publicar-los en aquesta columna. D’aquí el número 1 del títol. I és que tots naltros podem ser habitants de Sant Simplici!