Tots Sants i Balduí, beat

Al cantó de Jordi, de Torredembarra, ens trobem la Maria Teresa (ella ja sap qui vull dir). Si no sabeu on és el cantó de (o del?) Jordi, no sou torrencs de tota la vida. La Maria Teresa, culta i observadora, ens explica que el Papa Francesc vol beatificar el Balduí, que va ser rei dels belgues. Que no “rei de Bèlgica”, títol que no existeix, afegeixo jo. El Balduinu, com en dèiem.

Quan era jovenet, de vint-i-pocs anys, el Balduí va passar un temps a la platja de la Torre. S’hostatjava a l’hotel Augustus, al costat del xiringuito. Es trobava malaltó, o tristó. Com que hi venien molts belgues, algú li va recomanar banyar-se en aquesta platja, ‘la más sana del mundo’, per les posidònies. Llegeixo en publicacions belgues que els rumors deien que en aquell temps volia abdicar i fer-se monjo.

D’aquí la tristor i una primera pista de per què el Papa el vol fer beat. Després es casaria amb la Fabiola. Tornem al 1957: Balduí passejava capcot, amb un senyor alt, un escorta o ajuda de camp que al Roquer li posava una manta per sobre i li posava l’esquer, a la canya de pescar. Les jovenetes, com la Maria Teresa i les seves amigues, i d’altra gent, corrien a la platja per veure’l. Al principi se sorprenien que un rei no portés corona i fos tan esprimatxat. Anys més tard, deixaria la corona – metafòricament – dos dies per no signar la llei de l’avortament.

Ja ho veieu: Reus va tenir un Papa, Roger de Belfort, però a la Torre tindrem un sant! Bé, per ara un beat, si no es produeix un miracle.