Som una vegueria
Som una vegueria. O una regió. No ens embranquem en discussions nominals, que sempre petem per aquí. El cas és que el Camp de Tarragona és una de les realitats més històriques de Catalunya, definida des del segle XI, amb un nom que prové de l’Ager Tarraconensis. El que no som és un ‘territori’, aquesta cosa blandy blup atiada pel centralisme barceloní.
‘Compro’ la proposta de vegueries del geògraf Jaume Casañas, a qui no tinc el plaer de conèixer en persona. Amb una superposició, per dalt, amb la Regió del Coneixement que va impulsar la URV, amb l’exrector Francesc Xavier Grau. I, per baix, amb l’Àrea Metropolitana que encara va amb bolquers. O amb la tova, com en deia el meu pare.
M’explico. Tres nivells de responsabilitat, com en altres països que es creuen que ho són: Catalunya/vegueries/municipis. I prou. Les pobres comarques s’han fet velletes. Ja parlaré un altre dia de la seva funció, que ha de ser de mancomu- nitat eficient de municipis.
La vegueria ha de tenir competències polítiques, que ara les Diputacions no tenen, i una capitalitat, ves què hi farem, que ha de ser l’Àrea Metropolitana.
Una àrea que no necessita una capital, perquè ella mateixa ja és capital. I una coordinació-confederació amb les Terres de l’Ebre, via Regió del Coneixement, i el Penedès.
És l’única manera de fer front a la macrocefàlia de Barcelona i de ser una gran ‘ciutat’. Sí, som una vegueria o, com dèiem als 80, una virgueria. Paraula que, com heu fet amb blandy blup, ara esteu buscant a Google.