Grasset a la Torre, 25 anys després

Que diu que el Xavier Grasset va venir dissabte passat a Torredembarra. I que li va portar el Centre d’Estudis Sinibald de Mas per parlar d’això que teniu entre mans: la premsa, ràdio i tele local, comarcal i ‘veguerial’ del Camp de Tarragona a partir de la seva ja llarga experiència. Des de les primeres dents com a periodista a la revista El Pont de Fusta, de quan el seu municipi es deia Vila-seca i Salou, passant per Ràdio Salou, fins arribar a la realitat dels nostres mitjans avui i el futur que els espera.

Un futur fotut, amb això de la intel·ligència artificial? Siguem positius, que no per l’IA el món s’acabarà. Això em recorda que fa 25 anys el Xavier, que aleshores signava Graset, va venir a la Torre per presentar el llibre del programa de Catalunya Ràdio El món s’acaba. I el va(m) presentar a pocs metres de Cal Maiam, on va venir dissabte, a l’antic Cafè de Dalt, que just aquests dies enderroquen, junt amb els nostres records de futbolins, travesses de futbol i mitja part del cine.

Entre altres coses el Grasset ens va recordar quan, al segle XIX, Barcelona mirava més al Camp de Tarragona i la Plana de Vic que no a Cadaqués. Eren els temps del periodista torrenc Mañé i Flaquer i del pintor Ramon Casas, fill de torrenc. Ens hem de preguntar quina era la potència del Camp d’aquella època, per aprendre’n. I també aprendre de la resistència de la premsa local. Per deixar de plorar per allò que no hem pogut salvar i desbrossar nous camins entre la selva que és el món d’avui.