Clarà i la Torre d’en Barra

S’acosta Sant Sebastià i torna la festa major de Clarà. Que podríem considerar la festa d’hivern de Torredembarra. De Clarà en diem nucli o barri però m’estimo més dir-ne poble. Un poble que és l’origen del municipi, anterior en més d’un segle a la Torre, abans dita la Torre de Tamarit i la Torre de Clarà. Són coses òbvies que no caldria dir però es veu que cal recordar-les de quan en quan.

L’any passat ja us vaig fotre la tabarra amb aquest tema, quan em van convidar de l’Ajuntament a fer-ne una xerrada històrica. Just per Sant Sebastià, sant imberbe col·locat en la setmana dels barbuts. Ja aleshores vaig estar a punt de declarar (de-Clarà) que el municipi, com Vilanova i la Geltrú o Montcada i Reixac, es rebategi Torredembarra i Clarà, o Clarà i Torredembarra, per justícia.

Ara, després que l’historiador Antoni Virgili hagi descobert l’existència d’un Arnau de Tamarit dit ‘Barres’ ja soc gairebé en la línia d’apostar per dir-ne La Torre d’en Barra i Clarà. Enguany tornem a l’atac una peça de ficció, situada al segle XVI, amb la lectura teatral de ‘La dida de Clarà’, de l’autora local, de Baix a Mar, Iris Figuerola, que és una de les lectores. 

Les i els altres són del taller de teatre de gent gran de Càritas i de la Fundació Onada, amb la direcció de Carme Canyelles i de mi mateix. Això serà dissabte 18 a les 12.30 h a l’església de Clarà. Tenim una competència forta a la mateixa hora: un vermut rumbero. Podeu anar primer a la lectura, que el vermut encara durarà quan acabem!