Volem infiltrats catalans

Us veig indignats pel documental (magnífic) de TV3 sobre els infiltrats. No em feu ara com el gendarme de Casablanca: «he descobert que aquí s’hi juga!» Doncs sí, s’hi juga, es juga brut i, com al futbol, si cal es juga infiltrat. El que hem d’aprendre els independentistes és a fer el mateix: infiltrar-nos en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Bé, en els cossos no: el límit és allò que en llenguatge esterilitzat en diuen relacions sexoafectives.

Els Mossos també s’infiltren. El 1985 anava a cobrir una notícia per a TVE, a Barcelona. Pel carrer em vaig trobar un conegut molt conegut meu, un Mosso d’un poble del Camp de Tarragona. Em va dir que entrava de torn a la porta del Palau de la Generalitat i que corria a vestir-se d’uniforme, perquè anava de paisà: «quin rotllo!». 

El meu conegut era indepe, quan els indepes érem quatre i el de la guitarra, que era Lluís Llach. Em va sorprendre tanta explicació que no li demanava, va xerrar massa, i jo no n’hi vaig donar sobre quina notícia anava a cobrir. Doncs resulta que era una mani indepe i sí, el meu conegut era un dels manifestants que cridava més. 

En passar, em va mirar amb cara d’emprenyat. L’havia pillat: però era un Mosso infiltrat, un mortadel·lo que se’n deia, o un indepe que a més era Mosso? Ah! Ni que sigui per casualitat, de vegades em surt ser més puta que bonic. Si li hagués comentat que era allà per informar sobre la mani, suposo que ell no s’hi hauria sumat. El que has de procurar és que no et pillin, xurri.