Nazis a la costa

A Catalunya i al Camp de Tarragona estem seguint els resultats de les eleccions a Alemanya com si els alemanys s’haguessin begut les cerveses però la ressaca la tinguéssim naltros. L’extrema dreta no ha guanyat, però ha quedat segona i ens veiem a venir que això pot passar aquí.

A Torredembarra, als inicis del turisme massiu, una colla d’alemanys van construir-se una urbanització de xaletets. En dèiem les casetes dels ‘alemans’. Corria la brama que molts havien estat partidaris de Hitler. En qualsevol cas, no devien ser jerarques del règim perquè es tracta de xalets modestos. Potser érem injustos de qualificar-los de nazis perquè no tots els alemanys van ser-ho. Però a l’Alemanya dels anys 50 els antics hitlerians feien nosa i els que no havien estat jutjats marxaven lluny, per sempre o a prendre el sol a la Costa Daurada que altres nazis havien bombardejat. A Torredembarra mateix hi ha enterrat algun nazi, com Horia Sima, que no era alemany sinó romanès.

Les casetes dels alemanys ja no són el que eren. Potser algunes són en mans de fills o nets d’aquells pioners del turisme, que aneu a saber què voten. D’altres les van vendre. Els presumptes ‘nazis’ de la Torre ja no ens han de fer por. Ens n’ha de fer la condescendència que alguns partits, fins i tot anomenats d’esquerres, gasten amb la ultradreta, espanyola sobretot, perquè no es pugui fer la víctima. Aquí el cordó sanitari és de fireta mentre que a Alemanya diuen que és sòlid com el mur de Berlín. Ai no, que el mur va caure.