De centralismes i el talent del territori

En un escenari global on les grans metròpolis sovint dominen l’escena del desenvolupament econòmic i cultural, la promoció i apreciació del talent local en territoris menys grans es descobreix com un element clau per a la transformació i l’equilibri. La naturalesa d’aquests espais, que fomenten un ambient més íntim i connectat, esdevé un terreny fèrtil per al creixement i reconeixement del talent. En aquests entorns més reduïts, el talent no sols és detectat amb facilitat, sinó que també rep el valor i l’atenció que mereix de manera més directa.

Ara fa uns anys, en una etapa on vaig ocupar un càrrec a la Generalitat, vaig copsar una pràctica que era bastant habitual: a l’hora de buscar ponents, expertes, casos d’èxit o bones pràctiques, en aquest cas, vinculades a l’educació i la universitat, generalment es tendia cap a la selecció de professionals o casos de Barcelona o l’àrea metropolitana. Aquest patró, malgrat ser totalment involuntari, reflectia una manera de fer prou arrelada que -encara ara- transcendeix molts àmbits. Afrontar aquesta dinàmica significa no solament reconèixer la presència d’aquest biaix, sinó també obrir un camí cap a la valoració més àmplia de la diversitat i la riquesa de talents disponibles arreu del territori. L’esforç per descentralitzar el reconeixement del talent no solament enriqueix el panorama cultural i econòmic sinó que també potencia la innovació i la creativitat a tot el país, demostrant que cada territori té un valor únic i contribucions inestimables a oferir.