De petons i calçotades

Ja fa molt temps que la calçotada és molt més que una simple festa gastronòmica, s’ha convertit en un emblema de comunitat i tradició en un món cada vegada més globalitzat. Aquesta celebració, que ha aconseguit transcendir fronteres per convertir- se en un fenomen global, -de fet ara podem menjar calçots arreu-, simbolitza també l’oportunitat de retrobar-nos amb família i amics al voltant d’una taula plena de calçots cuits a les brases d’un foc llampant. La preparació dels calçots, juntament amb la carn i l’elaboració de la salsa, evidencia també un treball col·lectiu que reforça els vincles i fomenta el sentiment de pertinença. És aquesta col·laboració la que infon a la calçotada un caràcter especial, convertint-la en una oportunitat perfecta per fer una pausa en el nostre dia a dia accelerat i retrobar-nos amb els que estimem.

Per als que hem crescut amb aquesta tradició -jo soc vallenca-, la calçotada ens transporta de tornada als nostres orígens, evocant records d’un temps en què aquestes celebracions es realitzaven exclusivament en l’àmbit domèstic. Així, la calçotada ens reconnecta amb el passat, ens ensenya el valor de mantenir vives les nostres tradicions i ens fa de recordatori de les alegries fonamentals de la vida: compartir, riure i gaudir de la companyia d’altres. Finalment, en contrast amb l’era actual, on les relacions sovint es dilueixen cada vegada més, la calçotada reivindica la importància de les connexions humanes i ens recorda que, en un món en constant canvi, hi ha valors i tradicions que continuen sent fonamentals.