De California estant

Aquestes vacances de Semana Santa les he passat a diverses ubicacions de California, terra de contrastos on el luxe i la desolació es donen la mà. Imatges de carrers lluïts amb cotxes de gamma alta i botigues de dissenyadors conviuen amb la trista realitat dels sense sostre, que es refugien en les mateixes voreres on els turistes fan les seves compres. Aquesta coexistència entre l’opulència i l’extrema necessitat planteja preguntes profundes sobre les prioritats de la societat i la distribució de la riquesa.

Els contrastos de California també s’estenen a la infraestructura que suporta la vida quotidiana. Malgrat ser un centre d’innovació tecnològica i un dels motors econòmics més potents del món, moltes de les carreteres, ponts i xarxes de transport públic es troben sorprenentment obsoletes i no donen abast a les necessitats de la seva població. Els residents de ciutats com Los Angeles passen hores i hores al cotxe. Finalment, ens fem conscients de com el món del cinema, amb el seu luxe i glamour, projecta una imatge d’una Califòrnia allunyada de la realitat quotidiana de molts dels seus habitants. Aquesta indústria, tot i ser una font de cultura i entreteniment per a milions de persones, també contribueix a la perpetuació d’una imatge idealitzada de l’estat, una que sovint ignora les lluites reals de la gent comuna. La distància entre la vida dels que habiten a les mansions de Beverly Hills i els que busquen refugi en un cartró a Skid Row no podria ser més gran, i encara així, tots dos mons coexisteixen a pocs quilòmetres de distància.