De vacances i prioritats

Avui arribem al final del curs escolar 2023-24 a Catalunya, i ara que aquest any acadèmic es tanca, és el moment de reflexionar sobre els èxits assolits i els desafiaments pendents. El curs 23-24 ha estat un curs intens, marcat pel debat educatiu i la instrumentalització política d’alguns dels seus punts més sensibles, des del model de llengua que volem fins a l’ús dels mòbils o la intel·ligència artificial a les aules. Aquest curs també ha estat el moment d’implementar el nou currículum per competències, que hauria de suposar un canvi significatiu en la manera d’ensenyar i aprendre i avançar cap a la millora d’uns resultats educatius que -ara per ara- no són els que tocarien.

La incertesa política ha estat un altre dels trets definitoris del curs 2023-24. Aquesta incertesa dificulta la planificació de futur, la presa de decisions i pot afegir un element més de complexitat a l’inici del nou curs aquest mes de setembre. En un moment en què tenim un govern en funcions i algunes possibilitats raonables que aquest s’allargui en el temps, cal reclamar el rol de l’educació com a peça clau per l’avenç del país i el seu futur i repensar -també- quin és el paper que ha de jugar en el nostre context actual. Per acabar, en aquest final de curs, és crucial també reconèixer l’esforç del professorat i equips directius, estudiants i famílies que han treballat conjuntament per fer avançar el sistema i contribuir a fer-lo millor, malgrat el context incert i difós que sovint ens rodeja,