De Praga estant

Escric aquestes ratlles des de la ciutat de Praga, on he assistit a un congrés, ara ja sí, el darrer d’aquest curs 23-34 que ja acabem. Aquest congrés, on ja havia participat fa uns quants anys, és punt de trobada per a molts professionals de l’est i dona la possibilitat de conèixer realitats educatives molt diferents de la nostra. El sistema educatiu txec és conegut per la seva estructura rigorosa i una forta aposta per la qualitat de l’educació. Els resultats recents del programa PISA del 2023 els situen per sobre de la mitjana de l’OCDE, no obstant això, encara hi ha desafiaments en termes d’equitat educativa.

Aquests desafiaments també es poden observar en la realitat social del país, on hi ha una divisió notable entre les zones urbanes i rurals. Mentre que les grans ciutats com Praga gaudeixen d’infraestructures modernes i una gran quantitat de recursos, les àrees rurals sovint es queden enrere, amb menys inversió i oportunitats per als joves. La ciutat de Praga és un reflex perfecte d’aquests contrastos. Amb la seva bellesa atemporal, ofereix una visió d’un país en transició, que busca equilibrar tradició i modernitat mentre treballa per superar les seves desigualtats. Praga és un focus cultural de primer ordre, amb els seus carrers empedrats plens de teatres, galeries d’art i concerts a l’aire lliure, que projecten la imatge d’una ciutat d’ambient cosmopolita i modern. La ciutat ha sabut combinar la seva rica història amb una aposta vibrant per l’avantguarda. La versatilitat amb la qual els seus edificis més emblemàtics s’integren dins la vida social i cultural de la ciutat són testimoni de la seva capacitat per adaptar-se als temps sense perdre la seva essència.