De la vergonya i els sopars a la fresca

El diumenge passat em van convidar a un sopar a la fresca, inicialment sabia que no coneixeria a massa gent i no hi anava massa convençuda, però m’hi vaig animar. L’experiència –amb música en viu i un tast de vins de diversos cellers del territori– va ser tremendament enriquidora. 

Els sopars d’estiu ens ofereixen aquells moments que no tenim al llarg del curs, ens permeten desconnectar del ritme frenètic i gaudir de la companyia dels altres en un entorn relaxat i acollidor. Sovint, aquests sopars faciliten espais d’intercanvi on coneixem persones interessants, compartim històries i experiències, i establim nous punts de connexió.

De vegades ens costa iniciar converses en cercles on no coneixem ningú. Els àpats d’un congrés o una celebració, els dinars de feina... Fa molts anys un amic em va regalar un llibre: Nunca comas solo, de Keith Ferrazzi i Tahl Raz, on precisament s’aborda la importància de les relacions que tenen lloc en els espais més informals, com els àpats. 

Els autors destaquen la importància de construir relacions genuïnes i valuoses a través d’aquests espais on les barreres socials es difuminen, permetent converses autèntiques que poden conduir a oportunitats personals i professionals inesperades. 

Així, aprofitar aquests moments no només enriqueix la nostra vida social, sinó que també potencia el nostre creixement personal i professional, seguint la filosofia que les relacions són el veritable motor del nostre èxit i felicitat. Amb aquesta reflexió aprofito per acomiadar-me fins al setembre i desitjar-vos un estiu ple de moments feliços.