Del setembre a París

Aquest inici de setembre he tingut l’oportunitat d’assistir a la Digital Learning Week de la UNESCO, un esdeveniment global dedicat a promoure l’aprenentatge digital i l’ús de la tecnologia en l’educació, una tecnologia que ha de ser inclusiva i accessible per a tothom. 

Des de fa anys, experts i representants d’institucions d’arreu del món s’hi reuneixen per compartir innovacions, bones pràctiques i explorar les noves tendències. Aquest any, un dels eixos centrals ha estat la presentació del Marc de Competències d’IA per al Professorat i l’Alumnat, una guia destinada a fomentar la integració responsable de la intel·ligència artificial a les aules, aportant claredat i pautes sobre cap on va el futur de l’educació digital.

També s’ha posat èmfasi en la connexió entre la transformació digital i les transicions ecològiques, a través d’un discurs centrat en l’ús sostenible de la tecnologia. De fa un temps dues paraules clau que ressonen arreu d’Europa són, sens dubte, ‘transició verda i digital’, conceptes que estan marcant l’agenda no només educativa, sinó també social i política.

Aquesta doble transició s’està convertint en un pilar fonamental per al desenvolupament de polítiques públiques que assegurin un futur més equitatiu i respectuós amb el medi ambient, sense deixar de banda el progrés tecnològic. Aquests dies, París, amb la celebració de la DLW, les millores dutes a terme en infraestructures, i la creació de nous espais oberts, es mostrava justament així, exultant, verda i digital.