De responsabilitats compartides

A l’inici d’aquest curs vaig demanar als meus estudiants de la Universitat àmbits d’interès per tractar en aquesta columna. Fins ara no havia tingut resposta, però aquesta setmana, la Judith, una estudiant, es va acostar i em va proposar un tema. Em va expressar la seva preocupació pel fet que molts joves arriben a la universitat sense coneixements bàsics sobre «qüestions pràctiques de la vida”, com la gestió de l’economia personal, estalvis, hipoteques o saber afrontar-se a situacions laborals. L’escola, tal com està dissenyada, posa gran èmfasi en els coneixements acadèmics, però sovint deixa de banda aspectes fonamentals per a la vida adulta, comentava la Judith. Aquesta observació posava sobre la taula una qüestió clau: l’educació integral dels joves i la seva gestió.

Cada cop més, l’escola esdevé l’espai on es volen resoldre totes les mancances dels joves. Ara bé, fins a quin punt aquesta hauria d’assumir totes aquestes responsabilitats? És cert que l’escola té un paper important en la formació dels joves, però no hauria de substituir altres agents educatius, com la família, l’entorn o les matrixes polítiques. Aspectes com els valors, la gestió emocional, l’educació sexual, l’ús de la tecnologia, o les «qüestions pràctiques de la vida» requereixen d’acompanyaments diversos. Delegar-ho tot a l’escola pot eximir altres àmbits d’una responsabilitat que també els correspon. Preparar els joves per a la vida és un repte que ha de ser compartit, saber-ho fer bé, molt més complicat.