De saturacions i solucions pendents

El recent augment d’usuaris a l’estació del Camp de Tarragona a causa de les obres a la xarxa de Renfe des de Sant Vicenç de Calders cap al sud, ha provocat que l’estació i els seus serveis n’estiguin patint les conseqüències.

Fa anys que soc usuària habitual de l’alta velocitat i, com molta gent, confio en la comoditat i rapidesa que ofereix aquest servei, també en soc una ferma defensora. Fa anys també que utilitzo la targeta d’abonament per aparcar al pàrquing de l’estació del Camp de Tarragona, però davant l’afluència de més usuaris del normal, darrerament hi ha vegades en què el pàrquing s’omple. 

La llista d’espera pels abonaments es veu que és llarga. Les alternatives: el transport públic o privat o les llargues fileres de cotxes (mal)aparcats a banda i banda de la carretera. També em consta que moltes famílies s’han d’organitzar, sobretot, per acompanyar els seus joves a l’estació i recollir-los davant l’alt cost de l’aparcament.

Aquest desajustament evidencia un problema de capacitat de les infraestructures, però també posa en relleu una casuística que a l’estat espanyol només passa a Tarragona i a les ciutats de Segòvia i Guadalajara, on l’alta velocitat no entra a la ciutat. 

Si a aquest fet se li afegeix la dificultat per aparcar, l’experiència global es degrada. Considerar inversions per ampliar o millorar les opcions d’aparcament de l’estació, amb instal·lacions modernes i eficients, que s’adaptin a la realitat actual i les necessitats dels usuaris del territori hauria d’esdevenir prioritari.