De lideratges i participació

Aquests dies he assistit a la fira d’Educació i Tecnologia SIMO a Madrid. L’esdeveniment, punt de trobada anual de professionals del sector educatiu, és un referent dins l’estat espanyol. A SIMO es poden trobar ponències i taules rodones d’experts i responsables de les administracions sobre els àmbits de més actualitat. Llegint el programa, sorprèn veure com, encara avui, el nombre de dones ponents és bastant inferior al d’homes, I es fa més palès quan es tracta de càrrecs de responsabilitat dins l’administració.

Aquest fet no és una excepció. Arreu del món, la representació de les dones en espais de poder i presa de decisions continua sent insuficient. Tal com indica un recent informe d’ONU Women, només el 26,9% dels escons parlamentaris del món estan ocupats per dones, una millora respecte a dècades passades, però encara lluny de la paritat. Pel que fa als càrrecs governamentals més alts, només 19 països compten amb una dona com a cap d’Estat, i 17 amb una cap de Govern. Si seguim al ritme actual, segons aquest informe, la igualtat en aquests espais no s’assolirà fins d’aquí a 130 anys.

L’escassetat de dones en càrrecs directius o representants polítiques no és només una qüestió numèrica. Malgrat aportar perspectives diverses i exercir un lideratge transformador —essencial per abordar els reptes actuals—, encara existeixen nombroses barreres culturals, estructurals i polítiques que dificulten la seva participació en igualtat de condicions. Transformar les estructures de poder, promoure lideratges inclusius i educar des de la base per trencar estereotips hauria de ser a totes les agendes de govern. Garantir la participació i el lideratge polític de les dones no és només un repte pendent, sinó una condició imprescindible per construir societats més equitatives i sostenibles. No podem esperar 130 anys.