De mirades externes

Llegim aquests dies que l’OCDE presentarà un diagnòstic integral del sistema educatiu català a finals de 2025, acompanyat de recomanacions específiques per la millora del sistema. Els darrers resultats de Catalunya en les proves PISA, proves que avaluen el rendiment educatiu a escala internacional, han estat dolents. 

Els indicadors apunten a mancances en àrees fonamentals com la comprensió lectora, les matemàtiques i les ciències. Aquestes dades conviden a reflexionar profundament sobre la situació del nostre sistema educatiu i, sobretot, sobre com podem millorar-lo. Per això, la notícia que l’OCDE presentarà un diagnòstic integral de l’educació catalana a finals de 2025 és una oportunitat que no s’ha de desaprofitar.

Malgrat el fet que aquesta mesura ja ha aixecat força polseguera, la intervenció de l’OCDE no ha de ser vista com una amenaça, sinó com una possibilitat per replantejar polítiques educatives des d’una base sòlida. L’OCDE, amb la seva experiència internacional, pot aportar una perspectiva objectiva sobre les dinàmiques polítiques i socials que sovint condicionen els debats educatius interns. 

Així, aquest diagnòstic no només identificarà les febleses del sistema, sinó que també oferirà recomanacions basades en experiències d’altres països que han aconseguit superar reptes similars. A més, aquesta iniciativa ens obliga a afrontar una altra realitat: l’educació és un procés dinàmic que requereix canvis constants. 

Ens agradi o no, la comparativa entre sistemes educatius existeix, i només aquells sistemes que s’atreveixin a avaluar i mesurar les seves polítiques aconseguiran preparar adequadament les generacions futures. Si aquesta mirada que ve de fora ens garanteix que el nostre sistema educatiu estigui a l’altura dels reptes del segle XXI, benvinguda sigui.