Intel·ligència amb ànima
La intel·ligència artificial (IA) s’ha infiltrat en la nostra vida diària de maneres que sovint passem per alt. Quan utilitzem un assistent de veu per a fer una pregunta, quan rebem recomanacions personalitzades de productes mentre comprem en línia, o quan el nostre telèfon reconeix les nostres fotos, estem interactuant amb la IA. Prenem, per exemple, les aplicacions de salut que utilitzen la IA per a monitoritzar les nostres activitats físiques i hàbits o els sistemes de navegació que ens guien per carrers desconeguts. Aquestes eines no només ens ajuden a mantenir-nos en forma, o a arribar al nostre destí, ens permeten ser conscients d’allò que ens passa, fer-ne un seguiment...
Aquesta interacció entre l’ésser humà i la màquina és la que defineix el veritable potencial de la IA. I ha de ser la part humana – la nostra creativitat, empatia, i intuïció – la que ha de guiar el desenvolupament i aplicació de la IA en allò que fem. La IA amplifica les nostres capacitats, però no ha d’ esborrar la nostra essència, l’hem d’entendre com una oportunitat per millorar la nostra qualitat de vida.
Podriem dir que la veritable força de la IA resideix en la seva capacitat de treballar amb nosaltres, ampliant les nostres habilitats i enriquint la nostra experiència humana. Com a societat, hem d’assegurar-nos que aquesta tecnologia avançada segueixi sent una aliada en la nostra recerca per a una vida millor, però mai a l’inrevés.