Benvinguda la desmesura

Al meu voltant, per fortuna, hi veig coses bones contínuament. Tanmateix, a l’hora de fer un article, em resisteixo a l’autocomplaença perquè la considero poc útil més enllà d’elevar la moral de la tropa que també és important de tant en tant. No hi renunciaré pas precisament jo que no escric una sola línea a les meves novel·les que no tingui com a darrer objectiu el triomf de la bellesa del món i dels nobles de caràcter. Quan agafo la ploma literària considero que, per a missatges descoratjadors, ja tenim les notificacions d’Hisenda i, per a finals tràgics, les notícies. 

No sóc addicta a les dosis de realisme en vena que tant es porten i tampoc no em sento millor quan les coses van malament, ni a altri ni en general, com a consol dels meus propis fracassos. Per tant, avui dedico aquest espai a aplaudir, en justícia, com brilla la meva ciutat des de l’encesa dels llums de Nadal, la meravella d’aparadors que tenim i com cada dia més gent guarneix també finestres i balcons amb un millorat esperit festiu. 

Com que adoro tot allò relacionat amb aquestes dates, quantes més bombetes, boles, campanetes i serrellets lluents hi ha arreu, millor. Gairebé res no em sembla excessiu donat que d’això es tracta, d’immoderació, després d’haver estat ensinistrats per ser mesurats en tot, àdhuc en la felicitat. Per a mi, Nadal és tenir llicència per extralimitar-nos expressant emocions almenys uns quants dies l’any i, a nivell expert, fer-ho escoltant nadales en bucle fins passat Reis.