Estrellats

L’etern problema de l’home és haver de triar donat que, generalment, resulta impossible tenir-ho tot. Parella estable però poder anar picant flors. Viure al costat d’un campanar però que no ens destorbin les campanes. Que la fruita sigui barata però ecològica. Comprar-ho tot online però trobar els carrers plens de botigues quan hi volem passejar. Descobreixo que les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant són avui el territori més gran d’Europa protegit de la contaminació lumínica. Sé que hi tenim, sortosament, uns cels nocturns d’excel·lent qualitat per les característiques de la seva orografia i circulació d’aire i un Parc Astronòmic únic al món, idoni per a l’observació de l’univers, que atrau molts visitants de l’anomenat turisme d’estrelles. Certificat, a més, per la Fundació Starlight –pionera en el reconeixement dels indrets foscos més espectaculars per a veure estels– que treballa per «la defensa del cel nocturn i el dret a la llum dels estels» amb la qual combrego totalment. Per altra banda, també sé que la il·luminació és clau per a la seguretat tant en zones urbanes com en carreteres i que, on l’enllumenat públic és menor, augmenten, sobretot, els delictes contra persones. Compatibilitzar ambdues coses és com la quadratura del cercle. Sempre s’ha d’acabar escollint i solem decantar-nos per la vida moderna que té molts avantatges tanmateix ens priva, una gran majoria, de tantes coses meravelloses i també necessàries que gairebé ja hem oblidat.