Efectes boomerang

Vinga crear nous organismes d’aparador i despeses força qüestionables adreçades a lluitar contra el sexisme i la cosificació, especialment, de la dona. Entretant, l’oferta de productes i establiments dedicats al culte al cos es transforma però no afluixa ni mica. On hi havia equipament personal hi trobem ara, sovint, activitats també de caire cosmètic però en forma de serveis no susceptibles de tenir una competència global.

Amazon encara no et pot fer unes metxes californianes ni tampoc la bona gent de Bangla Desh arreglar-te les ungles aquí estant. Malauradament, la nostra obsessió per l’estètica, quan semblava que havíem après alguna cosa, es fomenta més que mai a través de les omnipresents xarxes i fa diana, sobretot, en els més joves i vulnerables. 

Els dermatòlegs ja alerten dels problemes de pell que pateixen cada cop més adolescents per l’ús dels productes inapropiats que els influencers els prescriuen com un ‘must’ de rituals de bellesa. Mai el rentat de cervells havia estat tan efectiu i personalitzat, una nova mena de publicitat subliminal de la qual no et pots defensar. 

Mentre el discurs oficial va per una banda, la realitat s’imposa. Les idees que arrelen i canvien cors i comportaments solen anar de baix a dalt. Quan els canvis de mentalitat pretenen instaurar-se des de dalt i amb poca intel·ligència, poden fins i tot provocar un perillós efecte rebuig. Encara més si cauen dins el sac foradat del retrocés econòmic i la involució cultural que ens amenaça.