Mr Bates contra Correus

Conec el cas d’un ajuntament tarragoní que va embargar el compte d’un ciutadà per impagament d’impostos d’una propietat que no tenia. Fou ell qui va haver de demostrar que aquell pis no era seu. Faria gràcia si fos una anècdota excepcional en comptes de la norma. Per veure un exemple escandalós recent de com l’administració vulnera la presumpció d’innocència dels seus administrats sense ni despentinar-se us recomano la sèrie que titula aquest article sobre l’abús de la British Post Office. M’ha semblat especialment descoratjadora perquè el sistema judicial britànic és un dels més independents i amb més mecanismes de control del món (imagineu la resta!) per la llarga tradició democràtica i fiscalitzadora dels seus ciutadans i la seva, en general, implacable premsa. 

Descobrint fins a on van arribar, he comprovat perquè són els inventors del lawfare i encara he pres major consciència de tot allò que s’amaga sota la superfície que més o menys coneixem. Només en veiem la punta de l’iceberg i seguim sense ser capaços de defensar-nos millor. Tanta impunitat és possible perquè pensem, ai las, que no ens tocarà més enllà d’haver de pagar quantiosos impostos sense gaire transparència en el rendiment de comptes i algunes taxes abusives o multa improcedent. 

Tanmateix, qualsevol dia, ens poden arruïnar la vida de manera del tot asèptica i indolora pel sistema, sigui per protegir-se o, simplement, per error. I no aconseguirem justícia atès que ho hem tolerat quan no érem nosaltres.