El pèndol
Resulta de l’Índia ja supera la Xina en població i que els xinesos, després d’anys de penalitzar la natalitat, ara comencen a incentivar-la perquè se’ls està envellint la demografia. Segurament, les polítiques que van implementar durant dècades per controlar els naixements ajudaren a créixer la seva economia alliberant de càrregues les famílies i afavorint la incorporació del talent femení al món laboral.
Tanmateix, la llei del pèndol és implacable i, com deia la meva àvia, «totes les masses fan mal». Un altre exemple en són, a parer meu, les noves tecnologies atès que ja hem arribat al punt que ens fan més esclaus i dependents que lliures i feliços, però dubto que siguem capaços de redreçar-ho com està fent la Xina amb les seves estratègies pel que fa a la natalitat.
No veig tant una pèrfida conxorxa global com la tirania d’una nova revolució tecnològica que va més de pressa i enllà del que podem assumir, gestionar i fiscalitzar de manera conscient i adient. De tornada a la demografia, per no ser menys que la Xina, de mitjana a Catalunya els naixements també va assolir l’any passat la xifra més baixa des de 1995.
De segur que ho sabeu perquè és un tema que ocupa i preocupa la major part del món occidental i sovinteja als mitjans. Si ens centrem en les comarques tarragonines totes han anat perdent naixements menys, curiosament, l’Alt Camp que, durant l’any passat, va incrementar-los. Una oreneta no fa estiu ni dos primavera però és una dada que podríem estudiar.