Els noms de la pluja

Aquí la pluja sempre és notícia. Valuosíssima arreu però indispensable quan no disposes de gaire recursos hídrics més. Llargs períodes de sequera han fet desaparèixer civilitzacions senceres. Per això tenim manta maneres d’anomenar-la atès que les seves gotes crucials poden precipitar-se amb diferent durada, quantitat, velocitat, direcció, mida, forma, estat. Hi ha el plugim que no treu ni la pols. Quan fa un ram, reverdeix el nostre món. Si cau a bots i barrals, és un autèntic regal del cel. Els aiguats poden ser una benedicció però solen esguerrar coses quan no s’enduen vides humanes. Tenim pluges de fang, d’aiguaneu, amb boira o vent. Parlem de tamborinada quan trona molt però gairebé no cau manà del cel. Molt de soroll per a res. De tant en tant, davalla convertida en pedres menudes o més aviat rocs. Cada cultura té els seus rituals per invocar-la, des de pregar i cantar a casar granotes. Artistes han intentat imitar-la i perfumistes embotellar-la des de temps immemorials. L’hem recreat en llibres, teatre, cinema, música. No digueu només que plou (poc, bastant o molt). Proclameu que fa una gotellada, ruixat, xàfec, calamarsada! Paraules precises que honoren un fenomen de bellesa, fragància i sons únics i terapèutics. Com ens hi relacionem, amb el canvi climàtic i l’augment dels esdeveniments meteorològics extrems, cada cop serà més important. Sempre val la pena citar Ludwig Wittgenstein per recordar que «els límits del meu llenguatge són els límits del meu món».