Tecnologia i persones

Crec que un dels debats pendents a la nostra societat és parlar, obertament, i amb màxima transparència, del que suposa la incidència de la tecnologia en el nostre model de supervivència diària i, de manera especial, que comportarà la «intel·ligència artificial» en el moment que la seva presència sigui una realitat en creixement il·limitat. És evident que la nostra vida està lligada a la tecnologia a l’hora d’organitzar-nos, de relacionar-nos, de gaudir d’avenços mèdics o de caràcter industrial, comunicar-nos, etc., tot entès com fórmules que ens ajuden a millorar la nostra quotidianitat i al món en general. Malauradament, aquest procés tecnològic, amb avanços constatables en els darrers anys, també comporta negativitats com l’aïllament, la poca interrelació personal, la recepció de falses noves i, en definitiva, processos de manipulació que el que volen és «dictar-nos» que fer i com fer-ho, com primer pas per, després, «marcar-nos» a tots els efectes.

El tema podria quedar-se aquí, valorant els avantatges i buscant limitar els efectes no desitjats, però és que també entren en el debat altres conceptes més nous, com la «intel·ligència artificial», que podem definir com «la combinació de processos» per la creació de màquines, amb igual capacitat que els éssers humans, a l’hora de donar respostes als problemes que se’ns plantegen; és a dir, trobar la fórmula per crear «màquines semblants a les persones». Molts són els posicionaments que es publiciten respecte al futur tecnològic, centrat en el qual suposa la IA, especialment en el sentit de valorar fis on arribarà el control per part de les persones sobre aquestes «màquines», a les que donarem tanta informació que poden arribar a sobrepassar límits que comportin que les mateixes puguin ser més intel·ligents que els mateixos humans. És aquí on radica el problema, perquè les conseqüències d’aquesta «automatització» podrien comportar relegar a la gent a un altre «model de subsistència» que, segurament, seria difícil de controlar, o estaria manipulat per uns tercers desconeguts que, suposadament, serien els «grans controladors de les màquines».

Certament, el problema és ben alambinat, i moltes són les pel·lícules que, indirectament, han entrat en aquesta «ciència-ficció», més propera del que puguem sospitar, no oblidem, a més, que tampoc som tan lluny de la realitat, segurament «camuflada», però amb evidències inapel·lables, així, els estudis de «comportament de la gent», a l’hora de consumir, de fixar la seva despesa o, fins i tot, incidir en el seu «vot», són realitats amb les quals ja compartim el nostre marc de decisió personal. Suposo que parlar d’això suposa matisos i variables impensables, però el que és evident és que no som tan lluny d’un marc general, on se’ns vol influir en decisions puntuals, segurament de poca transcendència, com primer pas per aquest «control social» que la IA ens pot fer arribar.