Democràcia, vots, comptar-los

Al llarg de la història, crec que el ‘concepte democràcia’ s’ha utilitzat amb variables de tota mena, és a dir, la seva raó de ser, ha estat interpretada ‘a conveniència’, en funció d’aquells que parlen d’ella, com una fórmula infal·lible de convivència ciutadana; encara més, dintre de l’aspecte ideològic, també el seu ‘ús’, ha suposat la justificació des de dictadures acaparadores, fins a fórmules, on el suport de la gent no es fonamenta en com s’exerceix, sinó en el sentit que puntualment se li dona, com a alternativa a altres models que també han fet seu l’anàlisi que suposa, en la trobada d’una fórmula millor i realment participativa.

El tema que ha comportat treballs i estudis, de tota mena, ha estat qüestionat, fins i tot, quan els que parlen d’ella es consideren, a si mateixos, com autèntics demòcrates, que saben escoltar a la gent i acatar aquest dictat, via vot decisiu.

Malauradament, la teoria del que esmento, a la realitat, ens posa de manifest que es fa difícil ‘acatar i respectar’ la decisió de la comunitat, quan aquesta fórmula no es suma al que pensen, determinades suposades majories, que, de vegades, malgrat la seva suposada raó moral, no tenen el suport d’uns electors que canvien la seva decisió electoral per altres allunyades d’aquelles serien lògiques.

En els darrers mesos hem pogut veure com des de ‘demòcrates oficials’ es rebutja, sense complexos, els suports electorals cap a determinades formacions a les quals es castiga des dels diferents mitjans de comunicació, en un exercici de cinisme, on el que val és la desqualificació formal, però en cap cas, valorar i analitzar el perquè la població, amb percentatges emblemàtics, opten per ofertes partidistes difícils d’acceptar. Es fa, sense cap rubor, un exercici de dictaminar, unilateralment, els ‘bons i dolents demòcrates’, això sí, sense valorar els perquès del ‘pèndol electoral’ que això comporta.

Davant el que exposo, ens col·loquem, novament, en una nova interpretació del concepte ‘democràcia’, deixant de costat ‘el vot’, i el que és més emblemàtic, ‘comptar-los’ per conèixer que el que vol el poble, en un model molt perillós de present i futur.

No crec que em toqui reflexionar sobre el que esmento, especialment, perquè, a vegades, també soc partícip del pensament majoritari i se’m fa fàcil la desqualificació, ara bé, no estaria de més plantejar-nos les raons objectives, on estem ubicats en aquest moment, i el que això comportarà, més aviat que tard, amb governs legítims, on el suport electoral ja no serà el lògic, si no es fa el que seria aconsellable.

Pensar que la ‘democràcia’ és exclusivament ‘votar quan toca’, és l’error vital que comporta deixar als electors aparcats, que només volen ser escoltats en període electoral, en un exercici de ‘despotisme’ que és el que ens porta on ara som. L’existència d’una classe política allunyada de la gent, que diu en campanya partidista el que vol sentir la suposada ciutadania, per després oblidar, sense cap rubor, o fis i tot ‘enganyar’ amb propostes que tots reconeixem que són impossibles, per no oblidar les ‘fronteres’ consolidades entre persones i poder, on la ‘cita prèvia’ o ‘torni demà’, s’han convertit en un càncer difícil de superar, són els grans referents que s’hauran de solucionar si realment volem tornar a una ‘democràcia plena’, on es respecti a la minoria, on es complexi el que es proposa i on els mecanismes de funcionament, com societat, es garanteixin amb mesures de control com la transparència és fonamental.

No fer el que toca ens posicionarà en un ‘marc democràtic’, on tot serà ‘fatxada’ i on la llibertat, igualtat i desig d’un demà millor per tots quedarà en pura teoria.