La cultura, laboratori de la societat

El traspàs de cartera ministerial entre Miquel Iceta i Ernest Urtasun es va convertir en «un espectacle cobejat com mai havia passat». L’humor i l’emoció d’Iceta va estar present atacant els que diuen que «és un ministeri menor, menor de què? És el ministeri de la vida i l’alegria, de la creació i dels creadors, dels que volen canviar el món i millorar-lo, i per tant no és menor». Urtasun reivindica la llibertat d’expressió i els drets culturals dels ciutadans i recordava l’afirmació de Montserrat Roig (1946-1991), escriptora i periodista, quan manifestava que «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini».

L’avançament de les eleccions el 23J significaren que la llei del mecenatge i l’Estatut de l’Artista són les dues qüestions pendents. Els països anglosaxons tenen clar que les indústries creatives són una font de desenvolupament econòmic. La fiscalitat no s’ha tocat, del 21% s’hauria de passar al 10% de l’IVA cultural, d’aquesta manera hi hauria un 11% més de pressupost per contractar els espectacles. El pressupost del ministeri hauria de passar del 0,58% a l’1%, seguint la recomanació de la UE. Reformar el «Instituto Nacional de las Artes Escènicas y la Música/INAEM» és urgent: necessita un canvi i recursos per ser més eficients. Els sindicats han de dir la seva, s’han de tenir en compte les malalties professionals i els recursos intermitents que reben els artistes no poden computar igual que en una altra professió.

Respecte dels museus hi ha qui aposta per una descentralització, impulsant una xarxa estatal més potent en tot el país, que millori la distribució dels recursos i de les adquisicions entre totes les institucions, amb les seves fortaleses i les seves característiques específiques. Existeixen una sèrie de potencialitats en la connexió entre cultura i indústria, ciència i universitat.

Avui dia la cultura té una part industrial molt important i el 70% del consum per dispositiu mòbil és entreteniment cultural i té un impacte grandíssim en tots els àmbits del consum, però a Espanya encara costa disposar finançament per les dèries, el futur de la cultura també passa per la innovació i s’han d’aplicar polítiques semblants a les que tenen amb el cotxe elèctric. La llei del Cine és prioritària, l’actual és obsoleta. La nova tindrà ajuts i subvencions a les sèries també, apostar per una política pública per fomentar el cine a les aules, que signifiquin que la joventut assisteixi a les sales.

La indústria editorial és molt important a Europa. Espanya amb la nostra presència en Amèrica Llatina i la nostra capacitat exportadora es converteix en la primeríssima indústria cultural. Els drets d’autor estan amenaçats per les grans tecnològiques, l’aparició de la intel·ligència artificial i els dos models oposats a l’europeu com són el nord-americà, basat en el copyrigth i el benefici immediat, i el xinès, fonamentat en el control únic del poder, A tots els nivells s’ha de fomentar la lectura, ja que la invasió de les pantalles dificulten el desenvolupament intel·lectual i social dels joves.

Tot plegat ens porta que la cultura es revela com laboratori de la societat.