Fons i forma en la política

En el nostre viure quotidià es confon, repetidament, el fons i la forma, és a dir, no es distingeix el desig de la manera en que es conquereix, per molt que les variables al respecte siguin més importants del que puguem creure, especialment pel que fa al que ens envolta, i que, vulguem o no, forma part de la nostra supervivència i suposen contrapunts més definitius del que poguéssim suposar des d’una visió individualista, tant de moda.

Pel que fa al apartat de la política, la cosa encara és més emblemàtica, i masses vegades, dintre de la pròpia contradicció evident, que envaeix la cosa pública, es fa vital, sobre tot en el moment en que les decisions s’han de compartir amb la gent o els potencials votants, que podrien o no subscriure determinades posicions, segurament més polèmiques que el que s’havia previst.

Si aprofundim en el tema, podem veure com, repetidament, la manera de comunicar és fa viral per la seva capacitat d’influència, sobre una comunitat, cada cop més fragmentada i, el que és més evident, farta de paraules buides, que el que volen és confondre en funció d’un fer repetidament contradictori.

Assentant el principi de la influència de la forma, podem veure com, cada cop es fan més esforços per vendre el producte, encara que poc es parli de les conseqüències directes del resultat en sí mateix; és a dir, el realment important es la forma per damunt de qualsevol altre punt, inclús el resultat de cada una de les decisions que s’adopten.

El tema, fins i tot, pot arribar a cotes d’incomprensió insospitades, doncs de vegades es pot amagar el que es proposa, ara bé, amb arguments de tot tipus, per justificar la seva vigència, com s’ha fet repetidament en política, forma i fons, són el mateix, qüestió que ens posiciona en un marc de difícil entesa si es mira de manera objectiva cada decisió, especialment si s’atenen els condicionants que ens porten a la mateixa.

Es pot justificar tot, una altra cosa és si això s’instrumenta amb dades a les que tots puguem tenir accés, o es fruit de fonaments aliens a la gran majoria i que només competent als que decideixen per nosaltres.

És evident que, d’entrada, la majoria pot subscriure determinades solucions, una altra cosa és explicar totes les contraprestacions que això comporta, des de vessants tant diferents com pot ser la ideologia, l’economia, la situació social, la dels mercats, o l’evidència d’una globalització inexorable; per tant, quedar-nos en el titular de la forma, no pot amagar el fons i les connotacions que suposa la decisió emprada.

Tenim exemples de tot tipus en la vida pública, a tots els nivells, des del mes proper, el municipal, fins el que dissenya el país; on repetidament no veiem el que suposa decidir, especialment pel que és referència al nostre futur, la nostra llibertat i el que és més evident, la vida en sí mateix, que pot mutar en funció de resolucions allunyades i que es fan difícils de comprendre.

Segurament, el fàcil és continuar consolidant el camí de la massa silenciosa, que tàcitament no posa problemes, assumeix sense dir ni piu i que, en tot cas, opina quan vota cada x temps, un altre cosa és si ens podem permetre aquest panorama de nul·la comunicació, o relat desviaxat , al que ens acosten i que té en el portaveus mediàtics el punt de justificació desitjada.

Com quelcom deia, la realitat és que forns i forma coincideixen, i l’evidència ens porta irremeiablement a una societat domada, on quasi tot és vàlid a l’hora de buscar les adhesions de tota mena, per aquells que ens lideren en tots els apartats de la nostra convivència.