Pactes, acords o bones intencions verbals

L’execució política dels temes proposats, passa per la seva aprovació pràctica, ja sigui via els propis governs o la necessitat de ratificació pels Parlaments, segons els casos. El tema, que pot semblar fàcil, té les seves variables a l’hora de passar de les bones paraules a la posada en pràctica explícita en cada cas, cosa que comporta en sí mateix, dubtes, desconfiances, i el que pot ser més emblemàtic, la posada en escena de desacords que incideixen directament en el propi model de gestió, si el poder ve ratificat per diferents grups polítics, cadascun d’ells, amb els seus particulars plantejaments estratègics i un electorat que el que desitja és veure com els seus anhels es fan realitat de manera ràpida.

Davant del que exposo, crec que és emblemàtic ser conscients del que suposa un govern de coalició, i el que encara és més complicat, la sustentació del mateix, en base a pactes parlamentaris, amb opcions que no son al govern i, que el que volen és posar en valor el seu suport des d’una lectura dels seus objectius partidistes, moltes vegades no coincidents amb el que voldria la coalició al poder.

És evident que es pot fer molt difícil explicar tot el que esmento, especialment per la gran majoria de la ciutadania que pot fer una lectura simplista del tema, arribant a conclusions llunyanes de la realitat, com es la pròpia inseguretat democràtica, entesa com un model precari de la pròpia acció de govern, hipotecada en funció de la pròpia realitat parlamentaria, on ningú té majories tranquil·les per fer una proposta de gestió d’ampli suport.

El tema, fins i tot, es pot anar complicant, doncs el que és evident, és que tots els implicats en el suport al govern, voldran la seva quota d’èxit, especialment perquè es deuen als seus militants, que volen imposar els seus legítims criteris, per tant, crec que seria el moment per part d’uns i altres, de fer pedagogia sobre el que és un executiu en minoria, i el que això suposa en la gestió pública del dia a dia; i per altra banda, els que són a l’oposició, també posar de manifest, fins on poden arribar els mínims acords i, en tot cas, fixar dades de caducitat compartida del model vigent.

No oblidem, a més, que el panorama vigent té moltes veus, cadascuna amb els seus arguments i, per tant, molt noticiables, que encara posen més en evidència la situació de trencadissa social que es pot produir, més aviat que tard, i on els diferents mitjans de comunicació diran la seva en funció de no sé si d’interès econòmic o ideològic, en una especial situació de desconcert generalitzat, que l’únic que garanteix és una consolidació dels extrems del que tots parlem, però que en cap cas ningú esmenta la formula per fer-los front, des d´un marc democràtic on els vots, lliurament atorgats, no es poden posar en qüestió, malgrat temptacions al respecte.

És indubtable que la legitimitat democràtica haurà de ser un fet sagrat i, per tant, les formules de conquerir majories són una via, difícil de posar en dubte, encara que pugui o no agradar-nos els resultats que es donin, per tant, seria aconsellable buscar formules de futur i límits als que no s’està disposat a transgredir, si realment les grans majories estan per un futur possible.

No tinc dubtes que els pactes venen lligats a acords concrets, que massa vegades queden en bones intencions, fruit de la pròpia dinàmica política i el que es coneix com temps electoral, no estaria de més que el que s’acorda tingués data de concreció a l’hora d’arribar als acords de garantia d’execució i no de simples intencions verbals, com garantia de fonament democràtic, encara que el mateix pugi semblar molt alambicat.