Governant per la Lluïsa

La Lluïsa, diguem-li Lluïsa, és una treballadora del sector de la neteja a domicili que cobra el salari mínim. Mare separada amb dos fills a càrrec no té temps, ni ganes, de parlar sobre les escletxes de l’amnistia, ni sobre els discursos apocalíptics del Vox-PP, ni sobre les consideracions del senyor Puigdemont en relació a la política migratòria de la Unió Europea.

Les seves prioritats són més mundanes i menys metafísiques: arribar a final de mes donant el màxim benestar als seus fills. Suposo que la immensa majoria de vosaltres us sentiu identificats amb els objectius vitals de la Lluïsa perquè els compartiu.

Doncs bé, la Lluïsa serà una més dels 30.000 treballadors i treballadores que a les comarques tarragonines es beneficiaran de l’augment del salari mínim que ha aprovat el Govern progressista del president Pedro Sánchez.

Gràcies a aquest increment, la Lluïsa passarà a percebre 1.134 euros mensuals, en 14 pagues a l’any. És a dir, 54 euros mensuals més que l’any passat. Però vaig una mica enrere perquè s’entengui el que vull dir: quan Pedro Sánchez va arribar al Govern, l’any 2018, la Lluïsa cobrava poc més de 700 euros al mes (salari mínim establert pel PP i els seus socis de dreta durant els anys que van governar).

Que quedi clar que en cap cas vull dir que la vida de la Lluïsa ara no té cap problema econòmic, que tot està solucionat o que nedi en l’abundància. En absolut, està claríssim que queda molt camí per recórrer però també crec que estem en la bona direcció, la de la política útil.

I aquesta política útil, la real, l’autèntica, és la que canvia la vida de les persones a millor. No són les declaracions d’avui del senyor Feijoo parlant, altre cop, d’ETA (per la gent més jove, ETA organització terrorista que es va dissoldre el 2011, és a dir, fa 11 anys), ni la gran aportació del senyor Abascal afirmant a la premsa internacional que el president democràtic i constitucional del país acabarà linxat de cap per avall per la multitud. No, no és votar en contra de tot com fan Vox i PP tan sols perquè ho proposa el Govern de progrés del president Pedro Sánchez.

És apujar les pensions -com s’acaba de fer-, és incrementar el salari dels treballadors públics -com s’acaba de fer-, és continuar rebaixant la factura de la llum i el gas -com s’acaba d’aprovar-, és seguir amb els descomptes dels transport públic -com s’ha prorrogat-, és continuar mantenint la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics, etc., etc.

Totes aquestes mesures per al Partit Socialista, per al conjunt de les forces progressistes i per la gran majoria de la societat, són d’estricte compliment de la necessària justícia social sense la qual no hi ha llibertat perquè no hi hauria igualtat. Per al Vox-PP, per contra, són els famosos «excessos» de l’esquerra que acabaran per devastar l’economia.

O sigui, quan el PP aprovava amnisties per als grans defraudadors fiscals (aquella gent tan sensible que anava d’excursió a Andorra o Panamà per posar allà els seus milions i evitar així finançar, per exemple, la sanitat pública) allò era una mesura «necessària», però que la Lluïsa pugui cobrar un salari de 1.134 euros bruts a l’any és un «excés» que tan sols se li pot acudir a Pedro Sánchez i que provocarà el retorn de les set plagues d’Egipte.

I després n’ hi ha que diuen que «no hi ha diferències entre la dreta i l’esquerra», que són el mateix i tal. En fi...

Però més enllà del soroll, més enllà de la cridòria de la dreta, tingueu la seguretat que el Govern de progrés seguirà treballant per millorar la qualitat de vida material de la Lluïsa perquè és la Lluïsa la que dona sentit a la raó de ser d’aquest Govern. Ni més, ni menys.