Pressupostos. Realitat o ficció

En els propers dies, entrarem de ple en la discussió parlamentaria, econòmica i social, del que constitueix un dels punts emblemàtics de qualsevol tasca de govern, l’aprovació dels seus pressupostos, com referència emblemàtica de l’execució pràctica dels seus posicionaments polítics, ratificats electoralment.

Com en cada exercici escoltarem discursos de tot tipus, en relació a les diferents partides pressupostàries i la seva necessitat d’aprovació per que els resultats arribin a la gent de forma, tant de tipus individual, com de caire social i comunitari.

Malgrat el debat, que suposa parlar de diners públics, tot això ve condicionat per variables de tot tipus, on els arguments poder ser polièdrics en funció del qui esmenti el tema; decidir quines despeses s’han de fer, com es porten a terme les inversions, i com es regulen els ingressos, son punts que duen arguments, que poden ser confrontats, sense oblidar les grans partides que no es poden tocar, ja que suposen pagaments prèviament condicionats per la propis dinàmica de funcionament de les diferents administracions via els seus empleats-funcionaris.

El tema que comportarà immenses raons de fet, pel que fa a opinions al respecte, a ben segur que no entrarà a fixar prioritats assumibles per tots, és a dir, que poc es dirà que és assumible per totes les opcions partidistes com base d’una gestió primària fonamental.

En tot cas, la preparació dels mateixos números que seguiran passes com l’elaboració, la discussió, l’aprovació i, finalment, la seva execució, això com el seguiment del compliment i la revisió pels Tribunals competents, poden constituir un tema de difícil comprensió per la majoria de la gent que finalment es quedarà en els grans titulars, massa vegades allunyats de la pròpia realitat objectiva de les grans partides.

Malauradament, poc es parla del dèficit públic, i la seva viabilitat futura, i de qüestions fonamentals, com pot ser els incompliments pressupostaris, qüestió generalitzada al llarg dels darrers exercicis, on una cosa és el que s’aprova, amb gran boato i una altra cosa és la portada a terme del que s’ha acordat, i és aquí on entren conceptes de referència com dades d’inversió real executada que el que vol expressar és quina part dels acords s’han fet o han quedat amb intencions i enganys evidents.

Segurament, si seguim aprofundint en el compliment del que s’aprova, es posarà en evidència un autèntic frau en una llei que hauria de ser referència absoluta i a la que es fa servir per manipular voluntats de manera puntual, sent conscients que molt del que es promet és inviable a tots els efectes.

Els incompliments reiterats, cosa evident, només són un exemple més de la manca de rigor per part d’aquells que haurien de ser garantia de tot, ja sé que en ocasions, els endarreriments son fonamentats i tenen el suport de la lògica, una altra cosa és si aquest és un fet reiterat, que a més pot tenir lectures polítiques en funció dels poders que han de rebre determinades inversions i que són aparcades sense cap excusa raonable.