Un govern que funcioni i que resolgui els problemes reals

Si analitzem què espera la ciutadania d’un Govern, podríem concloure una cosa que ens pot sembla una obvietat: la ciutadania vol un Govern que governi. És a dir, un Govern que executi polítiques que millorin la vida dels catalans i catalanes, que facin funcionar el país, que ens faci avançar col·lectivament, que prengui decisions i que gestioni bé els recursos dels què disposa.

Però això, que sembla de sentit comú, no ha estat el que han fet els Governs dels últims 10 anys a Catalunya, i tampoc el que està fent el Govern actual. A Catalunya el Govern actual no funciona.

Sempre m’agrada adreçar-me amb respecte als meus adversaris polítics. Però des d’aquest respecte quan dic que l’actual Govern de la Generalitat no funciona no m’estic inventant res. Dic, tan sols, el mateix que diuen els votants d’aquest mateix Govern, sense anar més lluny, a les mateixes enquestes del centre d’estudis d’opinió de la Generalitat. Un Govern, recordem-ho, que tan sols disposa del suport de 33 dels 135 diputats i diputades al Parlament. És a dir, el Govern més dèbil de la nostra història recent.

Estic convençuda que la immensa majoria de la societat catalana vol passar pàgina i reconnectar-se amb el progrés social. Sense recriminacions, sense retrets. Defenso que el futur Govern de la Generalitat ha de centrar-se en resoldre els problemes reals del comú dels mortals, d’aquells que com vosaltres -els que esteu llegint aquestes línies- afronteu en el vostre dia a dia quotidià.

I vull remarcar dos problemes reals que la inacció de l’actual Govern estan agreujant: primer, la sequera. Tenim un problema real, no cal dir-ho intentant maquillar la realitat. No fer res o intentar espolsar-se la responsabilitat derivant-la als ajuntaments com fa el Govern del senyor Aragonès no és cap solució. Dedicar-se a d’altres coses, més relacionades amb la literatura de ficció, tampoc.

Segon, fa deu anys Catalunya estava al capdavant d’Espanya en resultats educatius, per exemple, en matemàtiques i comprensió lectora, i ara està a la cua. No perquè ho digui jo sinó perquè ho constata l’informe PISA. I davant d’aquesta realitat no s’hi valen excuses o amagar el cap sota l’ala. La Generalitat té les competències plenes en matèria d’educació i les ha d’exercir amb responsabilitat, sense buscar excuses ni bocs expiatoris.

De fet, el terreny de joc del que disposa la Generalitat és enorme: des de l’educació i la sequera, fins a la seguretat, l’habitatge, les polítiques socials, etc. Quin és el canvi que proposem els i les socialistes? Doncs centrar-nos, amb totes les energies com a Govern i com a societat, en resoldre els problemes reals.

I aquesta és la política que encarna el PSC i, més concretament, Salvador Illa: el de la política útil, tenint una posició sempre constructiva i evitant quedar-nos escorats al marge, permanentment en la confrontació, el bloqueig i la gestualitat estèril com fan d’altres. Els i les socialistes estenem la mà per treballar en la millora de la vida dels catalans i catalanes, i ho fem també des de l’escolta activa de la societat catalana, només escoltant podem configurar les propostes que necessita el nostre país.

No és temps de repetir més “jugades mestre” que acaben com acaben, sinó de treballar aprofitant el talent i la creativitat i vitalitat dels catalans i catalanes per tornar a situar-nos al capdavant d’Espanya i d’Europa, generant progrés econòmic i social.

I el que val pel conjunt de país val també per les comarques tarragonines. Hem superat ja els 800.000 habitants i som un territori que, si fem les coses bé, ho tenim tot per ser un dels indrets d’Europa amb un major nivell de qualitat de vida. Ara bé, per aconseguir-ho necessitem un Govern de la Generalitat que sàpiga, i no de paraula sinó amb partides concretes als pressupostos, que el sud també existeix. I aquesta mentalitat forma part també del canvi que ha de sorgir de les properes eleccions al Parlament. Sí, és l’hora del canvi...