Pagesos

Les recents concentracions de pagesos a França, posen sobra la taula del debat general, un problema que afecta a un sector de la població que veu com, en el seu dia a dia, les seves propostes no son escoltades, i on les decisions que es prenen només comporten negativitats absolutes per la seva tasca, en un exercici d’irresponsabilitat per part d’aquells que haurien de fer el possible perquè el desencís no arribes a cotes impossibles.

A nivell de Catalunya, són prop de 30.000 els pagesos que estan censats com a tals, i que, per sí mateixos, suposen un pes econòmic i de creació de treball que hauria de tenir més repercussió que la que els hi donen els poders polítics de torn.

No oblidem, a més, que quan parlem de llauradors, en cap cas estem referint-nos als gran propietaris que tenen la seva problemàtica particular, i que, a ben segur, tenen els seus camins de defensa dels seus interessos; per tant, seria aconsellable no confondre els temes a l’hora d’emprar polítiques reals, de present i futur, per garantir la viabilitat d’un sector tocat de mort, per l’aplicació d’estratègies comunitàries que realment es fan difícils comprendre a qui defensen, o per una gestió propera que no dona veu a una part vital i amb garanties de poder convertir-se en imprescindible per avançar com a societat.

El cert és que, per part dels líders econòmics i polítics, la pagesia és una variable sense un pes pragmàtic a l’hora d’exercir la seva capacitat d’influència, o al menys, aquesta és l’evidència constatable, ara bé, la situació vigent és inassumible, i exigeix compromisos urgents si no es vol la desaparició d’una manera de fer i treballar, amb perills i sinergies evidents que poden repercutir a una societat necessitada de veritats properes de manera vital.

També si fem comparacions respecte d’altres sectors, podem veure que no parlem de qüestions anecdòtiques, especialment per la gent que es veu implicada i que suposa un món laboral a valorar en la seva justa mesura.

En els darrers temps hem pogut veure com la caiguda dels preus, a nivells infames pels pagesos, ha comportat l’abandonament de molta població, que s’ha vist obligada a optar per deixar els pobles, buscant una viabilitat personal que se’ls ha negat de manera repetitiva. El panorama de finques deixades de conrear, la baixada de població dels nostres pobles, o la pròpia fallida econòmica personal de molts pagesos, són fets evidents que seran molt difícils de reconduir, encara que ens quedem en anècdotes puntuals, sense cap transcendència real, i per més que se’ls pugui donar una veu mediàtica, sense més conseqüències i en un marc sense sentit.

També l’apartat d’ajudes directes, diverses en funció del territori, és una altra variable a analitzar, per no deixar de costat determinades opcions d’importacions de productes de països tercers, en un exercici de càstig directe per la nostra opció agrícola.

Les darreres decisions d’Europa, també en el tema de l’ús de determinats productes químics, ha suposat una mínima sensibilitat cap a uns grups, als que sembla que se’ls vol expulsar del que és la seva feina.

Si baixem al marc dels exemples, no es pot entendre la potenciació de la portada de productes aliens, als que no se exigeix res del que es demana als productors d’aquí, és a dir, es posen traves als nacionals, però es fan importacions sense control.

Crec que aquesta referència és el centre del que s’està fent i suposa una persecució sense fissures, a la que s’haurà de fer front si es vol salvar un sector, entenc que tant important com d’altres.

En definitiva, la competència il·lícita que pateix el nostre camp, amb importacions, sense control, de països extracomunitaris, és només una evidència més de la manca de suport dels organismes públics, amb dirigents allunyats de la pròpia evidència que comentem, i que costa saber a qui representen i afavoreixen. Com punt final, tampoc té cap lògica l’especulació respecte dels preus que es paguem als productors i la posterior comercialització, amb increments lluny de la pròpia realitat, com una altra variable fora de tot raonament objectiu.