El benestar laboral, una inversió amb retorn

En els últims temps han proliferat les publicacions sobre com les empreses es preocupen pel benestar dels seus treballadors, per la seva salut, per la seva felicitat. Benvinguts al club, els sindicats, i molt en particular l’STR, ja fa dècades que hi som en aquesta lluita. No es cap notícia que, un treballador que gaudeix d’una bona condició psicològica, física, que pot conciliar la seva vida personal amb la feina i que forma part d’un ambient de treball positiu aportarà molt més que un que es troba en la situació contrària. Em diran que no feia falta ser molt llest, però convé no oblidar que no estem tan lluny d’allò de l’ull de l’amo engreixa el bestiar.

Malauradament encara queden molts entorns laborals tòxics, fins i tot a empreses que no paren de publicar imatges i vídeos de treballadors feliços. Es reconeixen per factors com les elevades tasses de rotació; la sobrecàrrega de treball que fa que ningú plegui a la seva hora; la falta d’oportunitats de creixement; un lideratge que no motiva ni fomenta la responsabilitat i l’autonomia dels membres de l’equip; el poc o inexistent companyerisme; entre d’altres símptomes. Són dinàmiques fàcilment perceptibles, però encara hi ha massa empreses que no se n’adonen del que està en joc: primer, la salut de les persones que en formen part i, en última instància, dels seus resultats, perquè amb la toxicitat instal·lada es fa difícil pensar que una empresa pugui ser competitiva a mig termini.

A l’altre costat, un entorn de treball que tingui cura de les persones que el formen és més creatiu, s’adapta millor a les adversitats, els canvis i els imprevistos tan propis de la dinàmica actual i els seus membres estan més predisposats a formar-se contínuament, un element clau que marca en molt bona mesura la competitivitat de cada empresa. A banda, lògicament, que amb més benestar es dispara el compromís amb l’empresa i baixa la rotació, una amenaça que es combat amb sous justos, però també amb el salari emocional que suposa una bona política de recursos humans.

La balança està molt clara. És, per tant, qüestió d’escollir què ens convé més, tant des del punt de vista dels treballadors, com de les empreses. Des del Sindicat de Treballadors tenim com a prioritat la detecció i erradicació de les toxicitats al treball, per això fem pedagogia de quins són els indicadors que identifiquen la toxicitat. Cal que totes les empreses entenguin que són les primeres interessades en aquesta lluita. És una inversió amb retorn.