Energies Renovables SÍ. Però millor plantejades?

Sincerament, crec que ningú està en contra de la implantació de les energies renovables, ni de no reduir les emissions de diòxid de carbònic, de vetllar per la qualitat de l’aire que respirem o de respectar el nostre entorn natural, però de vegades topen en contradiccions que hem d’intentar posar-hi remei.

A la demarcació de Tarragona, sempre hem sigut i continuem sent els més solidaris de Catalunya en moltes coses que altres no volen, però que tots les necessitem. L’any 1972 va entrar en funcionament la primera central nuclear al municipi de Vandellòs i Hospitalet de l’infant, després se’n varen construir tres més dues a Ascó i un altre a Vandellòs, de les quals tres encara estan en funcionament.

Ara que apostem per energies renovables també som capdavanters, tenim instal·lats i en funcionament 536 aerogeneradors el que representa més del 63% dels molins eòlics de tota Catalunya generant el 57% de tota l’energia eòlica, Lleida en genera el 28% de la potència, Barcelona només el 15% i Girona no en genera cap perquè de moment no té cap parc en funcionament.

Des de fa tres o quatre anys, a part dels projectes eòlics, ens estan caient contínuament projectes de macroparcs o centrals fotovoltaiques a les nostres comarques, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, projectats tots ells en terrenys agrícoles, que els seus promotors sense trepitjar el terreny ni saber quin cultiu es produeix, ni si està protegit com alguns d’ells pel Pla Territorial del Camp de Tarragona, o si és zona inundable o està dintre la carta del paisatge, es confeccionen des d’un despatx d’enginyeria situat a Sevilla o Madrid i demanen l’autorització ambiental i administrativa per si tira endavant, vendre el projecte al millor postor, una operació purament especulativa per enriquir encara més a les grans empreses energètiques.

Tenim molts projectes en fase de tramitació, alguns han estat rebutjats per l’administració Catalana per no complir amb els barems establerts, però en tenim algun com el que afecta els municipis de Passanant i Belltall, Solivella, Fores, Vallfogona de Riucorb i Montblanc de 380 hectàrees, totes en sòl agrícola, el més gran fins ara projectat a Catalunya que està pendent del vistiplau del nostre govern de la Generalitat.

Energies renovables sí, però millor plantejades. En un tema d’aquesta rellevància el Govern, abans de donar cap autorització, ha de tenir una planificació elaborada i aprovada conjuntament amb els Ens municipals del territori, la seva gent i els col·lectius corresponents, on es delimitin les zones aptes, les protegides, les extensions dels seus parcs, les línies d’evacuació i altres. Tenint present de generar l’energia el més proper possible del lloc de consum per evitar pèrdues en el transport, que poden anar del 2 al 10% o més i estalviar-nos de fer nous traçats que malmeten el territori. Aquest estudi també hauria de contemplar la possibilitat d’aprofitat infraestructures públiques i vies de comunicació que tenen una superfície considerable, com les autopistes o autovies per col·locar-hi panels solars, a Catalunya en tenim més de 1400 kilòmetres.

Aquests últims anys, s’han instal·lat moltes plaques solars per autoconsum d’habitatges, petits negocis o equipaments públics, creant comunitats energètiques que estan donant bons resultats, però quan passem a generar electricitat en gros per les grans companyies en macroparcs, centrals fotovoltaiques, aquí perdem els principis d’honestedat i només és té en compte la rendibilitat econòmica d’aquests projectes d’infraestructures anomenades d’utilitat pública i emparades per una llei d’expropiació forçosa aprovada fa 70 anys, el 1954 en temps de dictadura i que després de 47 anys de democràcia cap govern hagi sigut capaç de modificar-la per adaptar-la als temps actuals. Qui s’està beneficiant d’aquesta llei?

És plantejant aquests macroparcs, en uns moments molt crítics per l’agricultura, a causa de la sequera i als baixos preus dels productes, un moment idoni per convèncer a certs propietaris que el millor és arrendar la terra, però hem de pensar que això ha de canviar sí o sí, la producció d’aliments és més necessària que generar energia i el terreny agrícola que tenim a Catalunya és molt limitat, només el 25%, no el podem malgastar, la resta es massa forestal. No podem pensar només en el dia d’avui o en les necessitats del moment, hem de tenir una mirada més amplia pensant en el futur, de com volem que siguin els nostres municipis i comarques i quin territori deixarem a les futures generacions.

Aquests macroparcs en ajudaran a repoblar els nostres micropobles o els despoblaran encara més? Ens ajudaran atraure turisme, industria o serveis? Millorarà la qualitat de vida dels veïns i veïnes?