Opinió
L’obelisc d’època franquista a la carretera del mas de Brulles
Sovint transito per la carretera que va de Tarragona al Pont d’Armentera. En aquesta hi ha un obelisc de pedra. Es troba al costat de la rotonda que porta a la Secuita, proper al mas de Brulles. Està tapat per l’herbassar i fins que no baixes del cotxe no pots veure què hi posa. És un monument que es va situar en aquest punt després de la guerra civil per dignificar a nou persones del Pla de Santa Maria que hi van morir l’any 1936.
A la cara principal hi ha una creu i es llegeix Victimas de la Revolución. Cayeron por Dios y por España en este lugar en agosto de 1936 los vecinos del Pla de Cabra. Tot seguit apareixien el nom de vuit homes amb els noms personals escrits en castellà. Es pot llegir: Joaquin Tous Domingo, Juan Figueras Oliva, Ramon Figueras Guell, Jose Bove Farre, Juan Garriga Farré, Ramon Valls Guell, Sebastian Vila Rosell i Jose Clave Guimet”. La dedicatòria acaba amb un “¡Presentes!”.
La Causa General va ser un procés d’investigació franquista impulsat després de la guerra civil. La relació d’aquests morts apareix tant a la del Catllar com a la del Pla de Santa Maria. En ella s’hi troba una novena víctima anomenada Jaime Rosell Rabadá que no apareix a l’obelisc però que també va morir al mas de Brulles. El més jove tenia 21 anys i el més gran en tenia 70. La majoria eren agricultors i pagesos però també hi havia un sabater. Cinc d’ells eren de militància Tradicionalista. A excepció de Joaquim Tous Domingo i Joan Garriga Ferré, que eren d’Acción ciutadana, i Sebastià Vila Rossell i Josep Clavé Guimet, que pertanyien al requetè. Tots eren de caràcter conservador. Els revolucionaris devien considerar que podien donar suport a la insurrecció militar i anar armats.
A l’obra El Pla de Santa Maria sota la dictadura del general Franco (1929-1975) de Meritxell Ferré (2009) es diu que la nit del 21 d’agost de 1936, 10 homes van ser reclamats amb urgència a la casa de la vila per després ser carregats a un camió. Els autors eren milicians de fora del poble però els informadors van ser habitants de la vila que coneixien les víctimes. Durant l’agost es van donar uns sistemes d’execució que es coneixien amb el nom de saques. Es donaven durant la nit i consistien en executar a grups de persones d’un mateix poble. Van afectar a diferents poblacions del Camp. Un cop lligats dintre del camió eren conduits a llocs apartats on eren assassinats.
De les 10 persones que anaven al camió, en Jaume Rossell Rabadà i en Josep Rosell Grau eren pare i fill. El fill es va deslligar, va saltar del vehicle i va escapar. Els que fugien eren considerats pròfugs. Per salvar la pell buscaven refugi a la muntanya o s’amagaven en cases d’algun veí o familiar. L’home es va refugiar a casa d’una família de Valls. El pare no va tenir la mateixa sort i va morir junt a la resta. A l’entrada de les tropes de Franco el fill va tornar al Pla de Santa Maria i es va convertir en l’alcalde. Molts dels que van estar fora de la llei durant la guerra, es van convertir en repressors un cop recuperat l’ordre social.
A la tesi doctoral Violència i repressió a la rereguarda catalana 1936-1939 de Joan Vilarroya (1988) apareix la mateixa relació de traspassats. Aquests tenien un nom, dos cognoms i el renom o nom de la casa d’on eren. D’aquesta manera trobem renoms com Forquilles, Quimet Fortuny, Cal Sabater, Petaca, Brué, Madrona, Ros o Blai. Aquests vehicles que es movien entre pobles i barriades es coneixien com els cotxes fantasma. Sabien on anaven i a qui tenien que detenir per salvaguardar la rereguarda de possibles enemics. En aquests casos es parla dels consells de cuneta. La justícia s’efectuava a la nit, a peu de carretera, de forma premeditada i sense cap tipus de judici previ.
Segons els informes de l’època, aquestes persones van morir a causa de les hemorràgies produïdes per bales. Després de l’aixecament dels cadàvers van ser enterrades en una fossa comuna al cementiri del Catllar. En ella hi havia també les restes d’altres homes naturals de Valls, que havien mort al lloc conegut com les Torres. En total hi havia 23 individus. El 1939 les restes van ser exhumades i traslladades al Pla de Santa Maria i a Valls. A la fosa del Catllar només hi van quedar les restes d’un individu, Augusto Castelo García, natural d’A Coruña.
Després de la guerra van aparèixer moltes creus i làpides amb la relació de Caídos por Dios y por España. Es van ubicar a les parets d’esglésies, d’ajuntaments o de cementiris. Al cementiri del Pla de Santa Maria es va construir un monument. Al terra hi ha una làpida on es pot llegir Aqui esperan su resurrección gloriosa los restos mortales de... Tot seguit apareix el nom de 15 persones. Nou d’elles corresponen als que van morir al mas de Brulles. Al final es pot llegir Víctimas de la persecución marxista. Pla de Cabra. Agosto de 1936.
L’obelisc del mas de Brulles no es troba en el seu lloc original sinó que va ser desplaçat uns metres quan es va construir la rotonda. Damunt de la inscripció havia estat dibuixada una estelada i a sota les inicials del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Caldria plantar més arbres per la pau i per a tots aquells i aquelles que han estat i són víctimes de les guerres, la violència i l’opressió.