La teoria de l’estupidesa
Venia jo de visitar els mixos que a Picamoixons acull ‘Bigotis de Pica’ quan, en arribar a casa, vaig anar a la biblioteca que em tenen permanentment ‘okupada’ Mixeta i les seves companyes. Les vaig sorprendre amb els musells clavats en un parell de grossos volums. «Què esteu llegint?», vaig preguntar. Mixeta va respondre: «La teoria de l’estupidesa, de Carlo Cipolla». «Nosaltres llegim Dietrich Bonhoeffer i el seu pensament sobre l’estupidesa». «Què us agafa ara -vaig exclamar- per dedicar-vos a aquestes lectures?». «Mira -feu Mixeta, assenyalant una plana amb la seva poteta- què diu aquí: ‘Amb un somriure als llavis, com si fos la cosa més natural del món, la persona estúpida apareixerà de sobte per arruïnar els teus plans, destruir la teva pau, complicar-te la vida i la feina, fer-te perdre diners, temps, bon humor, productivitat, i tot això sense remordiments i sense raó. Estúpidament.’ I no em diràs que això no es pot aplicar als buròcrates de Brussel·les? Quadra perfectament a la Sra. Von der Leyen o als nostres inefables Borrell o De Guindos». «Vols dir que no et passes, Mixeta? -vaig fer un servidor- Em sembla que acabarem prenent mal!»
«El cas és que -intervingué la Boni-, com deia Bonhoeffer, L’estupidesa és un enemic del bé més perillós que la malícia. Es pot protestar contra el mal; es pot desemmascarar-lo i, si cal, prevenir-lo. El mal sempre porta en si la llavor de la seva pròpia subversió, allò que deixa en els éssers humans una sensació de malestar. Contra l’estupidesa estem indefensos».«La gent estúpida -afegí la Kedi amb la seva dolça veueta- és més temible que la màfia. Són un grup no organitzat, sense líder ni normes, però tanmateix actuen en perfecta harmonia, com guiats per una mà invisible.»
«I com es pot lluitar contra això?», vaig sospirar.
«Potser coneixent les cinc lleis fonamentals de l’estupidesa humana segons Cipolla: 1a, Sempre i inevitablement, cadascú de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que hi ha al món; 2a, La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la persona; 3a, Una persona estúpida és aquella que causa dany a una altra persona o grup sense obtenir beneficis per a si mateix o fins i tot fer-se mal a si mateix. Cipolla -va fer un incís Mixeta- no considerava l’estupidesa una qüestió de quocient intel·lectual, sinó més aviat una manca d’intel·ligència relacional. El seu comportament és irracional i difícil d’entendre. I no em diguis que, quan estaves a la ràdio o fent de cap de premsa, més d’una vegada alguna persona et va tallar iniciatives molt útils o et va causar dificultats, frustració i patiment, encara que no n’hagués guanyat res!… Bé, seguim, 4a, Les persones no estúpides sempre subestimen el potencial nociu de les persones estúpides; i 5a. La persona estúpida és la persona més perillosa que existeix. l’estúpid no sap que és estúpid. Això ajuda a donar més força, impacte i eficàcia a la seva acció devastadora. L’estúpid no està inhibit per l’autoconsciència».
I pel bé de tots ho vam deixar aquí.