Diari Més

Opinió

Laia Estrada

Diputada de la CUP per Tarragona al Parlament de Catalunya

Contra la segregació escolar, desconcertem l’educació!

Creado:

Actualizado:

El Govern de la Generalitat fa temps que presumeix de reduir les ràtios al segon cicle d’educació infantil, el que fins fa uns anys es coneixia com a P3, P4 i P5. El mèrit, tinguem-ho clar, no és del Departament d’Educació sinó que s’explica per la baixada de natalitat. Però la trista realitat és que, lluny d’aprofitar aquesta davallada de la natalitat per a planificar una veritable reducció de ràtios, el Departament d’Educació, any rere any, decideix tancar línies de l’escola pública.

A més, la Generalitat en cap cas informa de manera clara i transparent del total d’escoles i línies que es perdran, sinó que el Departament d’Educació ho acorda amb els Ajuntaments a finals d’any a les respectives Taules Locals de Planificació i acostuma a fer-se públic poc abans que comenci el període de preinscripció per al curs vinent, perquè les associacions de famílies o els sindicats «fan saltar la llebre». Això és precisament el que va passar a Reus i al conjunt del Camp de Tarragona fa unes setmanes.

El passat febrer l’AMIPA de l’escola La Vitxeta denunciava el nou intent de tancament de la línia d’I3, que havien aconseguit aturar el curs passat tot i que molt probablement per la coincidència amb les eleccions municipals. Poc després el sindicat CGT, juntament amb aquesta mateixa associació de famílies, feia públic el tancament de 13 línies a I3 i 8 més a primer d’ESO només al Camp de Tarragona i, posteriorment, la USTEC també donava a conèixer en una roda de premsa davant la Conselleria que el total de línies afectades a tot Catalunya era d’una quarantena a infantil i prop de cinquanta a primer d’ESO.

Per la seva banda, el Govern reduïa recentment a una trentena les línies que tancaran, però a principis de mes, responent a una pregunta del diputat de la CUP Carles Riera en sessió de control parlamentari, assegurava que fins al setembre no es podria saber amb certesa quantes línies acabarien perdent-se. Així, quan comencen les preinscripcions, l’escola pública surt amb menys grups, que al final poden ser més, mentre que l’escola concertada surt sempre amb totes les línies, i potser al final n’acaben tancant algunes.

Això, de facto, és una promoció encoberta de la matriculació a l’escola concertada, doncs si es rebaixen les ràtios, però, alhora, es redueixen els grups de la pública la conseqüència és que s’acaba derivant alumnat a la concertada. La constatació més clara d’aquesta promoció es veu amb els casos de famílies que es queden sense plaça a les escoles públiques que han triat i a les quals se les acaba oferint una plaça a l’escola concertada.

Irònicament, el motiu del tancament, segons la consellera, és evitar la sobreoferta educativa, per tal de lluitar contra la segregació escolar, obviant que la principal causa de segregació en el món educatiu és precisament la mateixa escola concertada que es beneficia de la política de tancament de línies a l’escola pública.

Si es vol evitar la sobreoferta educativa i cal reduir grups, aquests han de ser de l’escola concertada (desconcertant línies amb aquesta) i, així, augmentar d’una vegada el percentatge de places públiques del nostre sistema educatiu, que no arriben al 70% quan la majoria dels països europeus se situen per sobre del 90%. De fet, a països com Finlàndia o els Països Baixos, el percentatge de places públiques és del 97% i 99%, respectivament.

Per tant, cal posar en el focus la necessitat de derogar d’una vegada el decret que regula els concerts educatius. Perquè aquest no només és el veritable origen de la segregació social sinó que a més perpetua les desigualtats, tal com demostren tots els estudis realitzats fins al moment. Si no hi ha la valentia per fer-ho, precisament en un moment en què cada cop més famílies aposten per l’escola pública, s’estarà perdent l’oportunitat d’avançar cap a un sistema únic d’educació pública i de qualitat, essencial per vetllar per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

tracking