Transport públic digne per a Tarragona
Les darreres reivindicacions d’usuaris i usuàries de trens de mitjana distància i rodalies han tornat a posar de relleu les deficiències del transport públic a la nostra demarcació. El tren és un mitjà de transport imprescindible que hauria de fomentar la mobilitat sostenible, cohesionar el territori i a la vegada estimular l’activitat econòmica amb connexions més àgils entre municipis. I malauradament això fa molt temps que no succeeix.
Cada dia les persones que agafem el tren patim els retards constants, l’anul·lació de trens per incidències, les incomoditats d’uns vagons plens i la sensació d’indefensió absoluta davant l’habitual manca d’informació per part de la companyia. Aquesta situació de caos es pot veure agreujada durant els pròxims mesos amb les obres d’instal·lació del tercer fil ferroviari i l’adequació del túnel de Roda de Berà, que afectarà els trajectes entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. En aquest context celebrem que la ciutadania s’hagi organitzat a través de plataformes com, «Dignitat a les vies» i “Trens Dignes Ebre”, que serveixen per canalitzar la indignació davant les administracions responsables.
Al drama ferroviari a Tarragona hem d’afegir les mancances que presenta la xarxa d’autobusos interurbans. La falta de connexió entre poblacions pròximes, els horaris i les freqüències de pas insuficients, la impossibilitat de poder fer transbordaments, els deficients sistemes d’informació i l’absència d’unes tarifes integrades no estimulen al veïnat dels nostres pobles i ciutats a fer servir els busos.
Tot plegat fa que l’oferta actual de transport públic a la demarcació no estigui donant resposta a les necessitats de la ciutadania. O millorem els serveis, amb més qualitat i quantitat; ampliant connexions i freqüències, amb més puntualitat i confort, o difícilment els podem convèncer dels avantatges del tren i autobús com a alternativa al vehicle privat.
Ara és el moment de tenir unes administracions públiques que treballin de manera valenta, ferma i decidida. El traspàs de Rodalies, el TramCamp, la futura estació intermodal de Vila-seca i l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, si s’implementen amb planificació i audàcia poden ajudar a revertir aquest panorama de mancances estructurals. Al llarg dels pròxims anys finalitzaran les concessions de les principals línies d’autobusos interurbans. Després de vint-i-cinc anys d’un servei segregat i poc eficaç, la creació d’una futura empresa pública de transport pot representar una gran oportunitat. Es podrien unificar les tarifes i el servei d’informació a l’usuari, optimitzar recursos i millorar freqüències i horaris.
Tenim molts reptes de futur i la mobilitat és una àrea estratègica per redefinir les nostres condicions de vida actuals a Tarragona. Les inversions que hi ha previstes per al pròxim lustre poden marcar un abans i un després. Que donin el seu fruit depèn, en bona part, de la capacitat de persuasió que puguem tenir tots els actors implicats en el territori davant la Generalitat i el Govern de l’Estat. És per això que convindria sumar esforços per tal d’aconseguir el consens més ampli possible de cara a reivindicar i aconseguir les millores en matèria de mobilitat que la demarcació necessita. Una xarxa de transport públic digne és el primer pas per disposar d’un futur i una vida digna a Tarragona.