Suports ‘sota sospita’

El debat permanent sobre el desenvolupament del projecte Hard Rock Entertainment World a la Costa Daurada està sobre la taula, fins al punt de condicionar en última instància uns pressupostos que han fet caure el govern actual, gràcies al fet que fa més de deu anys que un grup de persones organitzades amb la Plataforma Aturem Hard Rock s’hi oposa. I això, agradi o no als grans poders empresarials de la zona, és una realitat objectiva.

Reduir els contraris al projecte a uns «pocs opositors» però suposar que la societat civil econòmica i social i la majoria de la ciutadania hi està d’acord és fer demagògia. De fet, a l’única enquesta on s’ha preguntat als catalans i les catalanes per la simpatia amb el projecte, publicada aquest últim mes per El Periódico, només un 16,1% dels enquestats han respost estar a favor o molt a favor de la construcció del complex, davant el 52,2% que hi està poc o gens; ni els votants dels partits polítics majoritaris ho defensen. El passat 18 de juny vam convocar una manifestació multitudinària a Tarragona en contra dels macroprojectes que trinxen el Camp de Tarragona, que evidencia que no som tan «pocs», l’argument del clar suport territorial fa temps que s’ha esquerdat.

No oblidem que no existeix cap estudi referent al projecte, cap que evidenciï els suposats beneficis que comportarà pel territori, però tampoc cap que tingui en compte els efectes socials, econòmics, en salut i en recursos naturals que suposarà. El que sembla evident, doncs, és que aquells poders polítics i econòmics que aproven el macroprojecte no aprofundeixen en els efectes realistes del projecte.

No he entès mai quina referència d’oci hem de ser promovent ludopatia, addiccions i alcoholisme, això de primer nivell no en té res. La Costa Daurada fa dècades que intenta superar la imatge del turisme de sol, platja, festa i borratxera, no crec que sigui el moment d’afegir els casinos a l’equació. I menys quan veiem any rere any com les coses estan canviant, continuar alimentant un model de turisme totalment obsolet és condemnar el present i el futur del territori. De fet, amb el context actual de sequera i manca de recursos naturals, en plena crisi ecosocial, pretendre construir un complex com aquest hauria de ser, més que una irresponsabilitat, un delicte.

No som els del no a tot, els «líders de la negativitat». Durant aquests deu anys hem recorregut barris, viles i pobles de tot Catalunya explicant els efectes i conseqüències que comporta un projecte com aquest, però també les propostes i el futur que volem construir. Creuen que no tenim alternatives viables, perquè nosaltres no considerem que hagi d’existir una alternativa viable sota els mateixos criteris ni amb els mateixos efectes que es planteja un macrocomplex com aquest.

I no estem soles en aquesta lluita, treballem colze a colze amb moltes altres organitzacions, plataformes i entitats amb qui compartim objectius i anhels per la nostra terra, i aquesta és una de les nostres fortaleses. Entre elles, les companyes d’Stop Creuers, que també porten anys explicant els seus motius per oposar-se a l’augment de l’arribada de creuers al nostre Port, i que d’enveja no en té res. Si algú vol sentir els nostres arguments només ha d’apropar-se i escoltar-nos, perquè creieu-me, portem anys exposant-los, però sembla que n’hi ha que no els volen sentir. A nosaltres se’ns exigeix sempre arguments, dades i alternatives, i els tenim; hem publicat pàgines web, articles i comunicats, hem fet manifestacions, hem anat al parlament, i hem fet reunions amb tothom qui ho ha demanat. Però no hem vist mai ningú defensant el projecte en públic amb més arguments que els promesos «llocs de treball».

No crec que la manera de parlar sobre el tema sigui acusant-nos d’envejosos, d’irrellevants, líders de la negativitat, demagogs o incompetents. Quan vulgui, senyor Badia, podem trobar-nos i tenir un debat rigorós i fonamentat, sense paternalismes. Perquè nosaltres sempre hem tingut les portes obertes a debatre amb tothom, però darrere les portes mai hi hem trobat ningú.

Estem disposats a hipotecar la nostra terra de per vida o volem reivindicar un futur que encara és possible?