La llei de prevenció i gestió dels residus

Arriba l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya. Si no s’haguessin convocat eleccions, molt probablement, s’hauria aprovat. Ara queda a l’aire, esperant la legislatura vinent al Parlament. És ambiciosa però, molt consensuada. El més destacat de la norma vol establir un canvi de paradigma on el més important sigui la prevenció en la generació de residus i la reutilització d’aquells que s’acaben generant. 

L’avantprojecte de la llei de prevenció de residus planteja implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre de begudes però també de burilles de cigarreta. Proposa també prohibir l’envasat innecessari de productes alimentaris als comerços i superfícies comercials, les monodosis i els utensilis de plàstic en restaurants, les versions no recarregables de maquinetes d’afaitar i que els allotjaments turístics ja no puguin donar articles de bany d’un sol ús als clients.

Pel que fa a la reutilització, es marca arribar al 30% el 2025 i al 50% el 2035 en aigües envasades en hotels, restaurants i cafeteries. Per al 2035% també es volen reutilitzar en aquest canal el 90% dels envasos de cerveses, el 80% dels de refrescos i el 20% dels vins no escumosos. En l’àmbit domèstic, la reutilització es fixa en un 20% pel que fa a aquest tipus de productes, el 65% en el menjar i begudes per emportar i del 50% en els envasos i embalatges que es fan servir en el comerç electrònic, tot amb la mirada posada en el 2035.

Una de les línies de l’avantprojecte és superar el model que aposta per un únic ús d’un envàs. Per això es plantegen una sèrie de prohibicions que han d’evitar generar aquest tipus de residus. Entre aquestes hi ha la prohibició de l’envasat innecessari de productes alimentaris en un termini de dos anys un cop aprovada la norma o de les monodosis alimentàries fabricades amb plàstic.

Un cop la norma entrés en vigor també quedarien prohibides les bosses de plàstic de qualsevol gruix i material en els punts de mercaderies i serveis, en el comerç electrònic i en el lliurament a domicili; i la distribució de begudes en envasos d’un sol ús als edificis i instal·lacions públics, que s’haurien de canviar per fonts per exemple.

Els impulsors de la norma han valorat l’aposta per la reutilització. Per això, aquesta planteja que en un termini de dos anys des de la seva aprovació s’ha d’haver implantat un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre d’aigua i refrescs. En paral·lel, però també proposa instaurar un sistema que permeti recollir altres productes com burilles de cigarreta, piles, bateries, residus d’aparells elèctrics i electrònics i envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic.

Hi ha molts més aspectes, però, pel que fa a la recollida de residus s’exigiran uns determinats percentatges, absolutament alineats amb els requisits europeus. Això, malgrat que no obligarà a determinats sistemes de recollida, sí que acabarà fent implantar o bé, el porta a porta o els contenidors tancats. En ambdós casos amb implantació de la identificació. Malgrat que les reticències són els únics mètodes realistes que, empíricament està comprovat que eleven el reciclatge de manera molt notable.