Els mercats globals
La recent moguda dels pagesos, ha posat sobra la taula del conflicte, un fet més evident del que pugui semblar, la lluita d’interessos Europeus a l’hora de fixar estratègies que puguin donar respostes adients a tots els implicats.
Crec que és una evidència, fora de dubte, que la nostra societat està instal·lada, permanentment, en una dinàmica on, cada cop, es fa més difícil contestar a tothom i que, per tant, els dirigents de torn estan obligats a fixar estratègies per buscar vies que, en tot cas, complimenten el desig de la majoria; un altra cosa és quan això, es posa de manifest i com s’articulen maneres de fer per donar respostes possibles als que en aquesta dinàmica podem sortir perjudicats.
Si valorem el tema Europeu, la cosa sembla inapel·lable i podem veure com moltes vegades els interessos d’uns i altres comporten enfrontaments que poden, fins i tot, arribar a l’extrem final en el cas de Gran Bretanya, que va deixar de pertànyer al club comunitari.
Ja sé que el que defineixo té molts matisos, i que, a més, els condicionants extrems poden ser imprevisibles, però no oblidem que els conflictes existeixen i, cada cop serà més difícil conquerir objectius comuns, sinó s’exerceixen lideratges, avui difícils de veure.
Tornant a la meva primera al·lusió, és evident que la pagesia i ramaderia, a casa nostra, ha patit, en els darrers anys, una persecució que l’han posat a punt de la seva desaparició, però entenc que el problema no son les decisions puntuals, sinó les formules, que no es veuen, per buscar les mínimes compensacions per sobreviure al tsunami d’importacions inqualificables, normatives inassumibles, costos sobrepassats o, el que és més greu, el menyspreu cap a un sentor primari que mai s’hauria de deixar de costat.
Per tant, agradi o no, sembla evident que s’haurà de decidir, una altra cosa es com s’executen aquestes decisions, des d’una visió possibilista i estratègicament fixada.
Avui, el mercat, és el món, on lluitem tots, cadascú amb les seves armes i en els sectors que pensen li son més favorables; a títol d’exemple, en el turisme, un negoci d’èxit a casa nostra, podem veure que avui l’oferta al respecte, cada cop és més amplia i amb millors expectatives, per tant, a l’hora de discutir clients, la cosa es posa més complicada.
Si entrem en el tema de les matèries, tot es fa més difícil, per no esmentar les adaptacions que, uns i altres, han de fer en una realitat competitiva, amb variables legislatives, de valor personal, de creences o de necessitat que no poden deixar de costat; per tant, crec que haurem de ser conscients de tot això a l’hora de valorar el nostre posicionament individual i el nostre futur en una evidència, cada cop més consolidada.
És indubtable que, en aquesta lluita econòmica, juguen moltes variables, com el propis conflictes interns i les aliances polítiques, però no estaria de més valorar que el marc que defineixo és una guia estratègica per fixar variables a ben curt termini, que no ens deixin fora de la situació global, a l’hora de comprar i vendre.
Sóc conscient que la situació personal juga molt a l’hora de conscienciar-nos del nou model global, refusant la seva pràctica quotidiana, però el que és impossible d’obviar és que la situació compartida és un fet que ha vingut per quedar-se i que s’emportarà per davant economies, que podrien pensar alienes a moviments que, avui, son assumits pels propis mercats.
En el seu moment, anys 70, qualsevol variació del preu del petroli suposava un esvoranc als nostres números públics, ara són moltes les variables que juguen i haurem de fer possible poder intervenir sinó volem quedar com convidats en un nou món que no s’aturarà en la historia, sinó en un demà que comportarà nous actors i espais en discussió que, sens dubte, condicionarà la nostra economia però, també, el nostre marc de benestar.
Ser competitius haurà de ser un objectiu en algunes matèries fora de dubte, però també en altres que comportarà un món obert i on tot passarà molt ràpid.