Opinió
Adéu a Jordi Bergadà Masquef
La notícia de la mort de Jordi Bergadà ens va arribar dimecres, just quan iniciàvem la sessió de tarda d’una jornada dedicada a repensar la ciutat en el context d’emergència climàtica des de la renaturalització d’espais com les escoles. Del 1999 al 2011, Jordi Bergadà, com a regidor d’Arquitectura i Urbanisme, va dedicar-se a aquesta mateixa tasca, a pensar la ciutat com un espai habitable pensat per a les persones, fent dels instruments urbanístics eines al servei de la millora de la qualitat de vida.
En uns anys de gran creixement urbanístic, desmesurat i insostenible en molts municipis, Reus va transformar-se i va donar respostes a reptes com la mobilitat o la demanda d’habitatge sense perdre de vista la necessitat de garantir una trama urbana compacta i cohesionada, amb una xarxa d’equipaments presents a tots els barris.
La plaça de la Llibertat i la definició d’un eix de continuïtat a peu entre el carrer de Llovera i el parc de Sant Jordi; la regeneració de l’àrea del Pallol, al cor de la ciutat medieval; la definició del traçat del passeig del Nord, o la posada en marxa de l’Oficina d’Habitatge son exemples d’aquesta voluntat. Ho és també, d’una manera destacada, la transformació del barri del Carme, impulsada en la primera convocatòria de la Llei de barris sota la direcció de Manuel de Solà-Morales.
Des d’un sòlida formació teòrica i una reconeguda experiència professional, Jordi Bergadà va prefigurar també el dibuix del Reus del segle XX amb la definició de les 4 anelles concèntriques que defineixen el Reus actual: l’anella dels ravals, la dels passejos, la de les rondes i la de les variants. Una visió connectada amb el territori sobre la qual treballem avui, novament projectant la visió col·lectiva de la ciutat cap al futur.
Des de la profunda tristesa que ens causa la seva mort, vull reconèixer i agrair, en nom de la ciutat, tota la feina que va fer per Reus des del compromís a una vocació professional que va viure amb intensitat i passió, i expressar el condol més sincer a la família i a totes les persones que el van conèixer i estimar.