Hem d’anar a votar, hem de fer-ho

«Estic cansat d’anar a votar», això és el que em deia ahir mateix un jove que em recordava que en poc més d’un any haurem anat a les urnes quatre vegades (eleccions municipals, generals, autonòmiques i ara europees). «Estic cansat d’anar a votar», em deia, «a més, votar a les eleccions aquestes del Parlament europeu no serveix per a res.»

M’agradaria compartir amb tots vosaltres el que vaig respondre a aquest noi. El primer que li vaig dir va ser que en aquest país es pot considerar afortunat d’estar «cansat» d’anar a votar perquè si un llegeix una mica d’història constatarà que del que els joves han estat «cansats», en termes històrics, és d’haver estat reprimits, exiliats, torturats, empresonats i afusellats, per haver demanat, precisament, poder votar i tenir un Govern elegit pel poble. Quina sort poder estar «cansat» d’anar a votar!, això és el que ha de tenir clar, perquè hi ha nois i noies de la seva edat que van ser assassinats per demanar allò que ara tan «cansa».

En segon lloc m’agradaria respondre a aquest estat d’opinió que diu que el Parlament i les institucions europees «no serveixen per a res» i que, en conseqüència, hem de «passar» d’anar a votar. Gravíssim error. Moltes, i cada cop més, de les polítiques que afecten les vides dels que esteu llegint aquestes línies o bé es decideixen a les institucions comunitàries o bé són transposicions de les directives europees. 

«Si no fas política, te la faran», vaig dir-li al jove. És a dir, si «passes» d’anar a votar després et pots trobat amb determinades majories parlamentàries, per exemple, que apliquin polítiques fiscals que comportin suprimir la beca d’estudis de la que gaudeixes, o bé que limitin la teva mobilitat pel territori de la Unió, o bé que retallin o suprimeixin drets socials que consideres consolidats.

I no vull dramatitzar però hi ha una onada certa d’auge de l’extrema dreta que, compte, es pot traduir amb un Parlament europeu amb el major nombre de diputats ultres de la història. I la visita recent del senyor Milei ens recorda què vol dir això. Més enllà dels exabruptes i insults que ha dedicat al president democràtic d’Espanya, el senyor Milei -admirat per Vox, els socis imprescindibles del PP de Feijoo- directament afirma que això de la justícia social «és un invent dels socialistes», que posar impostos als rics i a les grans corporacions empresarials és «robar» o que l’Estat social del benestar -o sigui, les pensions públiques, educació i sanitat públiques universal, etc.- és una «aberració». 

I no es talla ni un pèl, fa uns mesos va qualificar com a «imbècil» a mateix Papa Francesc a qui va definir com «al representant del maligne a la Terra» per haver demanant el Papa, precisament, una major re-distribució de la riquesa que eviti l’expansió de la pobresa al món. És a dir, la famosa justícia social tan odiada per aquesta gent tan sensible, humanista i solidària...

I això és el que ens juguem en aquestes eleccions europees, ni més ni menys. O bé els partits socialistes obtenim una gran representació per seguir defensant la justícia social, l’Estat del benestar i els drets democràtics fonamentals o bé el PP a Europa farà el mateix que ha fet el PP a Espanya, és a dir, sumar a tot arreu on pugui amb aquesta extrema dreta que, com el senyor Milei, apareix amb una moto-serra (com si sortís d’una pel·lícula americana de terror) per «triturar» els drets i les prestacions socials d’aquesta justícia social «que és un invent dels socialistes». Hem d’anar a votar, hem de fer-ho en defensa pròpia, en defensa de la democràcia. Si no ho fem i l’equivalent al Vox-PP treu majoria al Parlament europeu aleshores serà massa tard per a lamentar-ho. Pensa-ho i actua en conseqüència: vota!