Creuers i espai públic

Finals de setembre del 2023. Amb foto i amb tots els mitjans informatius cobrint la notícia, la regidora de Turisme de Tarragona, Montse Adán, acompanyada de la responsable comercial de Global Ports Holding, de la directora comercial del Port i del president de l’Associació d’Hoteleria de Tarragona, anunciava noves mesures en el circuit d’arribada i recollida dels creueristes. Aquests canvis, deia, millorarien el servei i evitarien aglomeracions després que s’haguessin detectat «mancances logístiques» i deficiències en l’atenció als passatgers dels creuers.

Divendres 31 de maig, de 15:45 a 16:45. En ocasió del Dia Internacional contra els Creuers, un grup de persones convocades per Stop Creuers Tarragona – Veïnat pel decreixement turístic, ens vam apropar a la Via Augusta, davant de la glorieta de la Reconciliació, a fi d’informar els creueristes que pujaven als autobusos de tornada a la nau sobre la contaminació que produeix aquesta indústria turística: un sol creuer mitjà emet més CO₂ que 84.000 cotxes, més nitrogen que 400.000 cotxes, etcètera.

Vet aquí el que vam veure: quatre autobusos arrenglerats i amb els motors en marxa esperant els creueristes, reduint a un els dos carrils que hi ha d’entrada a Tarragona per aquesta via; la vorera dividida longitudinalment en dos trams, un privatitzat per als creueristes i l’altre per a ús de la resta de vianants; els autobusos municipals fent la parada El Balcó (línies 11 i 12) aturant-se en doble fila i els usuaris baixant directament a la carretera davant de la gasolinera, amb el perill que això comporta; queixes del veïnat de la zona, tot i que no tots estan contra l’arribada de creuers; confusió, desordre i intervenció de la Guàrdia Urbana a l’hora de la incorporació d’un d’aquests autobusos a la rotonda de la plaça Unesco...

Les «mancances logístiques» estan doncs molt lluny d’haver estat resoltes; ens haurem d’acostumar a fer caravana per entrar per la Via Augusta? Una vegada més es demostra el model d’ineficàcia i ineficiència de l’actual equip de govern de la ciutat, pel que sembla més preocupat per la valoració que li poden donar els creueristes que per la vida dels ciutadans, tant si van a peu com amb transport públic o amb vehicle propi.

Quantes molèsties haurem de suportar abans que els partidaris de ‘posar Tarragona al mapa’ s’adonin dels efectes col·laterals, en termes de mobilitat i de contaminació, que comporten els creuers? Els interessos privats han de primar sobre la convivència en l’espai públic? Podrem seguir vivint a Tarragona si la situem al mapa de la gentrificació? Al nostre com a nombrosos altres ports del Mediterrani, primer es prenen les decisions equivocades i després es mira d’arreglar-ne les conseqüències. Malauradament la voracitat de la indústria és insaciable i la ceguesa dels governants inabastable. Les «mancances logístiques» no s’han resolt però el més trist és que només es resoldran amb successives fugides cap endavant.