Renfe=no hi ha res a fer

Les notícies periodístiques respecte a la mobilitat ferroviària dels darrer mesos ha estat molt gran. Vull recordar alguns titulars i les seves conseqüències.

15 abril, “Junts denuncia la falta d’oferta ‘eficient’ en alta velocitat de mitja distància; Madrid i rodalies té el triple d’oferta que Tarragona i Lleida pel que fa als serveis per anar a Barcelona”. El govern central ha invertit sempre molt més en alta velocitat que en rodalies.

21 abril. “Quan Tarragona somiava arribar a Barcelona en 40 minuts; Els alcaldes del àrea metropolitana i la Generalitat ordiren l’any 2018 un pacte ambiciós per millorar el servei ferroviari del Camp de Tarragona”. Les infraestructures són lentes, però també ho és que el nivell d’acompliment és de suspens. Els trens per la costa, amb el tercer carril instal·lat poden incorporar-se a l’alta velocitat, reduint a 40 minuts el viatge Tarragona-Barcelona.

28 abril. “Enganya qui digui que hi haurà una fiabilitat del 100% en el servei; Millorar els canal d’informació amb els usuaris i la monitorització seran dues de las prioritats”. S’esperen nous combois. Adif té que fer obres a Roda de Berà, hi ha previstes moltes actuacions i inversions, que provocaran modificacions en el servei.

5 maig. “Una altra jornada de disbauxa: més de quatre hores per anar a Barcelona”. A vegades, a més dels robatoris de coure alguns combois es desvien per Vilafranca i hom decideix tornar a casa, per agafar el cotxe o l’autobús.

22 maig. “La factura laboral pels retards en Rodalies és de 2,2 milions diaris; Pimec alerta del cost per empreses i treballadors del greu incident del 12-M”. En termes de productivitat, la factura encara és més onerosa: 3,2 milions per jornada. Són gairebé 122.500 viatgers que pateixen les demores i que la duració mitjana d’aquestes és de 40 minuts diaris. El càlcul s’ha fet partint de la base del salari brut i les citacions socials que és de 27 €/hora, per un costat i també s’ha tingut en compte la productivitat, que comporta una factura diària de 3,2 milions, que significa el PIB per treballador de 39,20 €/hora.

2 juny. “Solucions ja. Manifestació mercaderies per l’interior”. Madrid té la patata calenta a les seves mans.

3 juny. “Sense servei ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders durant cinc mesos”. Adif realitzarà obres per millorar la infraestructura, que començaran aquest setembre.

4 juny. “Pedagogia i consens: els manaments clau per a un millor ferrocarril a Tarragona”. Pere Macias, comissionat del Govern, aposta per obrir les estacions i obrir-les en centres d’interacció.

5 juny. “Cinc mesos sense tren, un peatge massa alt per els viatgers. El túnel de Roda de Berà sols està pensat per a les mercaderies”. La proposta és que hi haurà autobusos directes des de Tarragona, Reus, L’Hospitalet de l’Infant, Salou, Altafulla, Torredembarra i Roda de Barà a Sant Vicenç de Calders.

El que està passant tots els dies és molt vergonyós. Sembla que no hi ha res a fer.