La URV, un bon exemple

Ara que ja ha passat la febre de les eleccions europees, Mixeta i les seves companyes, després de fer-me memòria que cal fer alguna cosa per ajudar a bigotisdepica@gmail.com mitjançant adopcions de mixos, em van recordar el que van gaudir el passat dia 8 a l’Aula Magna de la URV, al campus Catalunya, de Tarragona. Les hi vaig portar en el meu sarró, que pesava el que no s’ha dit, perquè tretze quilos de gates són... tretze quilos. Anaven al sarró per tal que no les veiessin perquè els mixos no estan gaire ben vistos en segons quins actes.

–Fou un acte magnífic i una bona pensada això de «L’harmonia dels sentits», organitzat per l’Orquestra Simfònica i la Facultat d’Enologia de la URV! –exclamà Mixeta- Això de maridar música i vi és una bona pensada!

–I tant! –va fer Boni– La idea de fer un tast de vins acompanyada d’una audició musical va tenir un resultat magnífic. L’acudit del mestre Miquel Massana, director de l’Orquestra Simfònica, i del professor Fernando Zamora, enòleg, mereix un aplaudiment entusiasta.

–Presentar un vi blanc mentre sonava música de György Ligeti fou una bona selecció. Per cert, el Quintet de vent-fusta de la URV, que feia la seva presentació al públic, no va poder ser més reeixida -reflexionà Kedi-. I això de tastar un vi escumós als sons de les sempre espurnejants composicions de Mozart fou un encert! Com també ho fou la d’un vi negre criança (collita 2020) als compassos de fragments d’òperes de Wagner. Un vi potent per a una música potent!

–Així que us va agradar el concert? –vaig preguntar.

–Fou quelcom sublim, com va dir el professor Zamora! Ara, això que ens haguessis de passar d’amagat i haver de tastar els vins amb una palleta. A veure si una altra vegada deixen entrar als gats obertament! –esbufegà Boni.

–Teniu raó –vaig admetre– i us hauré de posar a dieta, que ja peseu massa!

–Bromes a banda, l’Orquestra Simfònica de la URV cada dia sona millor -sentencià Mixeta-. El que no sé és, si deixant a banda la Universitat, reben prou suport oficial per part de les autoritats. I la tasca de la Facultat d’Enologia és formidable. Aquests vins, elaborats al celler de la URV ubicat a Mas dels Frares a Constantí, són una bona mostra de la qualitat de l’ensenyament d’una Facultat on els estudiants completen una formació eminentment pràctica i orientada vers el seu futur professional.

–Les activitats de la URV haurien de ser un exemple per a Tarragona. Realitats i no projectes que no s’executen mai és el que ens fa falta! –digué Boni.

–Sí, ens calen realitzacions i iniciatives com les que, una rere l’altra ens ofereix la URV. Si tothom tingués la seva empenta no hauríem de lamentar, posem per cas, l’abandó i la inutilitat d’edificis emblemàtics com ara el Banc d’Espanya, la Tabacalera, la Quinta Sant Rafael o la Savinosa, que el que no van fer les bombes ho farà la deixadesa –roncà, empipada, Kedi– I sabeu una altra cosa que no m’agrada (i no tinc res contra el senyor Rovira i Virgili)? Que no es digui Universitat de Tarragona, malgrat que el seu claustre, per acord unànime, així ho volia.

–Deixem-ho córrer –vaig tallar– no voldria malparlar de consellers de la Generalitat ja difunts!