La lectura de les dades electorals

Es una feina complicada comprendre les dades electorals, tant pel que fa al món mediàtic, condicionat pel seu model ideològic, com per part de les opcions polítiques que volen entendre el perquè de la decisió de la ciutadania en la seva elecció particular. El tema, en sí mateix, és vital en un model democràtic, que treu i posa governants i, per tant, és important pel seu futur, però emblemàtic pel país a l’hora de fer o deixar de fer, determinades polítiques.

En els darrers temps hem anat a les urnes repetidament, i els resultats han estat variables i amb infinites interpretacions; també hem pogut veure com els professionals de l’opinió electoral han donat les seves respostes, malauradament, es fa difícil entendre el perquè es donen determinades evidències, per molt que s’opini i es facin anàlisis des de totes les visions.

El que esmento, pel que suposa a l’opinió pública, que no publicada, és una tasca complexa que, a més, normalment es veu manipulada per interessos evidents, però el que es posa de manifest és que interpretar el que la ciutadania demana és cada cop més complicat.

Certament la complexitat del que parlem és també evident per dues qüestions fonamentals, al meu entendre, la consolidació de l’abstenció, per un part, i la reducció de diferències entre les opcions amb més suport, el que ens transporta a un marc on són necessaris pactes, a vegades incomprensibles per la societat.

Malgrat tot l’esmentat, també existeix un altre fet important, com és la volatilitat del vot que, en cap cas, es pot dir captiu per ningú, com era en altres moments de la nostra curta democràcia i, on avui, es possible, en un curt espai de temps, optar per una opció i la contrària de manera repetitiva.

Sembla evident, per tant, que quelcom és tangible, especialment si s’analitzen tendències generalitzades, on la majoria de la gent s’ubica en un espai, més o menys centrat, per tant, seria urgent poder veure com tot va evolucionant, per buscar una estabilitat necessària de la que tant ens hem allunyat en els darrers anys.

No crec que sigui lògic no analitzar, en profunditat, i sense embuts ideològics, què està succeint respecte a problemes dels que tothom parla, com la seguretat, la immigració, la sanitat o l’educació, per esmentar els més emblemàtics, però als que sembla no es vol aprofundir en funció d’una suposada càrrega electoral que ningú vol pagar. Aquesta realitat, el que comporta és que siguin els extrems els que sí aportin la seva recepta, en un exercici d’estratègia a la que els majoritaris no es podem permetre obviar.

També la manca de rigor a l’hora de garantir el que es diu i el compromís de compliment, hauria de ser un fet fora de debat si realment es vol recuperar una part de població que ha deixat la política, per que sembla que la política els ha deixat a ells, com base de retorn a una democràcia que no pot suportar retrets per part de ningú.

Esperem que els fets no consolidin un model, on els majoritaris vagin perdent suports en funció d’uns extrems que imposen els seus missatges davant la importància d’una part de la classe política que, per por o irresponsabilitat, no sap donar les respostes que haurien d’esperar-se.